life guide

now you have something to do on those long taxi rides.
tothom atent al video i que n'aprenguin.
a partir d'ara només es balla el charleston.

les meves ulleres noves

feia dies que no veia la llum del sol. perque el sol és car de veure avui en dia. més que res perque és novembre i els dies cada dia són més curts, però els horaris són els mateixos. feia dies que vivia en el món de l'audrey enamorada de l'agente cooper sense abraçar amb amor a ningú. avui tot era gris i poc colorit. avui pensava que el meu cos era més tou cada vegada. cada vegada més líquid. i insípid. com un puré. i odio amb totes les meves forces els purés. em donen nàusees. no els suporto. feia dies que volia eliminar la paraula cansada del meu vocabulari sense arribar a aconseguir-ho del tot. avui era blanche dubois però no ho veia de forma romàntica i bonica. avui només era una pintura de tiziano si era magdalena la puta atormentada. avui tot era gris i poc colorit. feia dies que no veia la llum del sol. avui he arribat a pensar que les meves noves ulleres de sol de color groc no tenien importància. què tonta sóc. però avui has vingut tu i m'has regalat els colors una altra vegada. i t'he abraçat amb tant d'amor que ni t'ho imagines. avui tampoc he vist el sol, però he vist les llums de nadal penjades i m'ha fet tanta il·lusió que no puc ni esperar a que les encenguin. que bonics són els colors. que bonic és tenir de sobte une grande soeur tan meravellosa. no tardis massa en venir que t'enyoro abans d'hora.


comprar-se les ulleres de sol quan ha passat l'estiu és el millor que es pot fer. i jo ja tinc ulleres noves. les meves ulleres noves.

prou de tonteries

la noia del vídeo m'ha copiat el pentinat. d'aquí uns anys es preguntaran com s'ho feien per ballar al 2007 si cada vegada que un ballarí saltava havia de tornar a caure a terra. si agafés el moviment dels ballarins i l'estructurés, seria un director. no seria un coreògraf. prou de vagueria creadora conceptual. prou de terra inconnexe i palíndroms sense sentit. visca els australians. i a partir d'abans d'ahir visca també els canadencs. a ballar. i punt. prou de tonteries. la la la.

too late now

ahir t'hagués cantat too late now. perque a vegades m'encantaria que la vida real fos sempre un musical. i que ens poguéssim dir tots les coses cantant. i que per una força superior a nosaltres al mig del carrer es formés una dansa totalment acompassada d'amunts i avalls, salts, girs i grands battemants (però no tants com a grease). cadascú seria el protagonista del seu propi musical. i la vida seria totalment més feliç i melangiosa. suposo que és massa tard, que ja ens hem acostumat a parlar i no cantar. a caminar i no ballar. jo seguiré intentant-ho, per això em sé totes les lletres de les cançons, per si de cas algun dia el món comença a seguir-me en el meu propi musical. i estarè atenta, i si vosaltres canteu, faré el possible per fer un bon cor.

malditos roedores

Dedicat a lamevaamigaespinach aka micanicacampeona.
Prou de brutícia, prou de roedores i a casa ni un sol canari; tingui una pota, dues, tres o quatrecentesmil.
Gràcies de totes formes màrius.

a girl should know better

not even madonna could look as effortlessly cool as she did...



i m'encanta que 47 segons abans d'acabar la cançó a la debbie se li oblidi, però sigui igual.

cleanest fingernails i ever saw

últimament a la meva vida tinc la inquietant sensació que res no acaba de funcionar. no és que no funcioni del tot com 'oh shit what a fucking life!' sinó que comença a funcionar bé, però no acaba de fer-ho. com si tot a la meva vida funcionés a mitges. només per un costat, només amb el profe, només els fogons, només si som dos. i això em comença a posar una mica miqueteta nerviosa.

a moments tinc la impressió que sóc jo que m'he tornat boja. que en realitat les coses funcionen bé, però jo estic paranoica i veig errors per tots costats. que van bé els dos costats, que sola me'n sortiria, que la caldera també, que mai som més que dos. però no.

definitivament els meus jbl radial altavoces black funcionaven només per la dreta. el primer indici el vaig tenir quan, degut al so (que sí surt per davant i per darrere) els meus altaveus rotaven en direcció a les agulles del rellotge. és una imatge difícil d'explicar, però força simpàtica. algun amic teu diria que són els fantasmes, que es desperten amb la música, però després de posar la mà i l'orella a l'altaveu esquerra i de pujar i baixar molt el volum i de canviar varies vegades de cançó he determinat que efectivament estaven trencats.

les meves classes de matemàtiques també funcionen només per un costat. s'han convertit en un desordenat conglomerat de paraules endomòrfiques, símbols imaginaris i nombres ideals que no arriben ni a qualitat de conceptes. amb el professor de problemes, que és simpàtic i té els ulls blaus sortits, sembla que tot s'ordena i em crec durant unes hores que si agafo el llibre l'entendré. fins que agafo el llibre i no l'entenc.

per fi després d'un mes de viure aquí avui han vingut a posar el gas. això sí era fàcil de funcionar del tot. obren la clau i 'paf' somnis fets realitat d'una banyera d'aigua calenta calentíssima cremant casi bullint i bombolletes i espelmetes. i resulta que la nova normativa diu que hi ha d'haver un dispositiu que separi la caldera de no se què. així que 'te pongo el gas, pero te bloqueo la caldera, vale?' como vale? vale nada! i la meva banyera d'aigua calenta calentíssima cremant casi bullint i bombolletes i espelmetes? bombolletes i espelmetes les que vulguis, però l'aigua freda. això sí, ja puc fer-me espaguetis. ja no tinc excusa per menjar menjar preparat.

tu i jo sols funcionem. però no som només dos. si ella es posa en contacte amb tu et tornes boig. i deixem de funcionar.
hagués estat infinitament bonic que t'haguéssis adonat de lo fàcil que és deixar de creure en les pel·lícules i creure en les coses reals. en com ens agrada ballar el twist. escoltar música al vinil nou. veure blue velvet o badlands. passar 6 mesos a LA o 5 dies a nova york. desitjar que el barça guanyi tots els partits i el bojan faci molts gols.

però no.
ja n'hi ha prou.

sortosament a la FNAC tenen el talonari de garantia total i només fent unes quantes cues et canvien els jbl radial altavoces black que només funcionen per la dreta per uns jbl radial altavoces black que funcionen pels dos costats. a la vida en general hi hauria d'haver un servei de garantia total. quan alguna cosa no funciona hi vas, fas tres cues i nou de nou. no sé si a tu podrien arreglar-te, però a mi potser sí. i llavors al passejar pel carrer deixaria de pensar en comprar-te el vinil vermell de l'elvis de l'aparador.

però les cues a la vida real són més llargues que a la FNAC.