CLAPTON IS GOD

Sempre m'han agradat els costums, suposo que perque donen seguretat i proposen un petit ordre en les vides desordenades. Jo dormo sempre al mateix costat del llit, em poso sempre la bota esquerra abans que la dreta i procuro tenir el volum de la ràdio del cotxe en número parell o múltiple de 5. Hi ha a qui li molesten aquest tipus de costums, els mal anomena manies tontes, però a mi m'agraden.

El que més m'agrada, però, és un costum que no tinc jo; qui el té és el Josep Maria, i es tracta de posar-se el sobre del sucre del café al nas després de cada àpat. Diu que les bromes que li fan més gràcia són les de pastissos a la cara i li ensenya a la seva filla que el millor músic de la història és l'Eric Clapton. Jo preferiria que li parlés de l'Elvis Presley, la Velvet Underground o el Dean Martin, però m'encanta la gent que té principis forts i els defensa per sobre del que diuen els experts. Al cap i a la fi, qui són els experts?

Ell és expert en donar opinions basades en primeres impressions plenes d'amor i potser aquest tret seu m'agrada fins i tot més que el seu costum del sobre del café. Fa que qualsevol es senti família quan acompanya la família i totes les amigues que he tingut l'han recordat, suposo que degut la seva bella honestedat al riure. Del Josep Maria t'enamores a primera vista i t'enamores cada vegada més.

Saber que tens fidels lectors que et demanen una nova entrada fa il·lusió; i més encara si els fidels lectors no són només pianistes, també són triatletes. Aquesta entrada li dedico a ell, al meu tiet triatleta que ha esperat fins als 40 a casar-se i tenir una filla per tal d'assegurar-se d'escollir la millor dona i tenir la millor filla; li dedico aquest video dels Yardbirds, el grup on començà Eric Clapton, perque sé que a ell li agrada ballar així.