dijous, 21 de gener de 2010

Croquetes

Només tinc ganes de menjar croquetes d'avui endevant. Faré tantes croquetes que podrem empapelar la casa de croquetes. Faré croquetes de tot allò que es pugui fer croquetes. Hi posaré més sal i llavors sí que seran les millors croquetes del món de les croquetes. I de tots els gustos de croquetes perque, com he dit, faré croquetes de tot allò que es pugui fer croquetes. Potser ho abandono tot i em dedico només a fer croquetes, però això encara no ho tinc clar, perque també sóc molt bona tocant la guitarra.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

dimecres, 16 de setembre de 2009

Fallen Snow



We both know it's going to be another long winter
The kind that freezes shut the doors of early spring
But I'll still let you in
When I hear you knocking, with a whisper
I'll open the doors and I'll let you in

Depressing things are empty beds and lonely dinners
And women who are middle aged with naked fingers
I'll buy myself a ring
To symbolize this marriage every time I break the locks to let you in

Cause nothing's worse than seeing you worse than me
And nothing hurts like seeing you hurt like me
The consequence is less than the happiness you bring to me
There's more to give than what you take from me

Cause nothing's worse than seeing you worse than me
And nothing hurts like seeing you hurt like me
The consequence is less than the happiness you bring to me
There's more to give than what you take from me

Believe in the things that you know
Believe in the things that you know

Sunshine, throw a starving man a piece of bread

All I said, I didn't mean
The chill is strong and nothing seems
To thaw the icy sentiment
Of love that's gone once winter's spent

All I said, I didn't mean
The chill is strong and nothing seems
To thaw the icy sentiment
Of love that's gone once winter's spent

dimarts, 15 de setembre de 2009

My New York City Gifts.

I can't imagine myself loving anyone else anything more.





dilluns, 14 de setembre de 2009

divendres, 28 d’agost de 2009

And he's the winner!

Tot i que estic enfadada perque no li han reconegut els mèrits a Valdés.

dimecres, 1 de juliol de 2009

Wednesday Mornings in Salerno

Dilluns al matí prenem un café al Desayunos y Meriendas. Quaranta vuit hores més tard fem el mateix al pati interior on dóna la nostra habitació conventual al centre històric de Salerno. Un café bastant més dolent acompanyat d'un esmorzar molt dolent, però envoltades d'artistes preparats per reciclar i parlar sobre el caos. No diré per primera vegada.

En Quaranta vuit hores hem estat a punt de tenir un accident, hem fet una foto involuntària al nostre perseguidor, hem menjat un gelat a la porta de la casa genovesa de Cristòfol Colom, hem atravessat la més gran de les tempestes i un ocell s'ha cagat al meu cap.

'Comuncue' (tantmateix escrit com a mi em ve de gust), què més donen les cagades si podem llevar-nos mitja hora abans i banyar-nos al mar abans d'esmorzar. No hem de fer-nos il·lusions, les imatges són irreals i fan mal. Serà bo recordar que els italians són els millors actors del món.

'Comuncue', què més donen les cagades si ens acompanya sempre Jane, amb una peculiar declaració d'amor. D'estimar-se i jo tampoc. De les dues fotografies abans d'esmorzar. Que també són imatges, però són reals i són records i no fan mal, sinó melangia, que és bonica i és romàntica.



Gràcies als pares per la vostra preocupació, al Filippo per la teva hospitalitat, al Roger per la teva rapidesa informativa i al Lope pel teu encert asseveratiu.

"je vous aime... vous non plus"