barbarann

Com és pot ser tan rossa i tan guapa i tan hippie? Em pregunto si Abba i Olivia Newton John tenien públic.

Tot és veritat

fa poc tenia el cabell llarg i deia que no mentre menjava préssecs. ara el tinc curt i dic que sí mentre menjo pa amb nutella.
abans tenia nadadors i calendaris d'advent. ara el bingo tómbola, una nina molt fràgil i sensación de vivir. la seu de lleida, un ipod apocapoc i una flauta travessera. la brigitte bardot i el seu rock and roll. que no és rock and roll, ni és charleston. prenez soin de vous i blondie un sobre l'altre. al costat de les postals d'un pare(salvatpapasseit) que estimava les seves filles de veritat. o que sabia que si escrivia moltes postals boniques algun dia li publicarien. el petit príncep i les ballarines de degas, dues vegades: de veritat i en conte. al diccionari dels sentiments diuen que victor hugo va definir la melangia com la felicitat d'estar trist. colors d'una hortènsia pansida, rosa vell, blau destenyit. però ara mateix només tenim margarites. pansides. i blanques. els que no són poetes en parlen com un estado anormal de depresión, como un miedo o angustia prolongados, afirmando que la bilis negra y la flema producían un aumento de la temperatura y humedad del cerebro, oscureciendo así el espíritu y causando la melancolía.
además, dejar de amar y empezar a amar a un mismo tiempo es amar doblemente. y todo está colocado de manera tan ordenada y con un cuidado tan meticuloso que es fácil deducir inmediatamente que tiene la conciencia limpia y el alma tranquila. i com més et coneixo, molt més m'agrada el teu gos.
fa poc tenia dubtes. ara tinc massatges. amb càmares o sense.
tot és mentida.

Crying

Totes i cadascuna de les nits que surts a ballar arriba un moment que tens ganes de fer petons. Què millor que tenir la germana gran que mai has tingut al costat per donar-li. Diuen que la germana gran és la única persona a qui faig cas. I què millor que un telèfon amb càmara de fotos amb flash perque es vegin les fotos a Torres de Àvila. I el més important, què millor que anar-se'n a dormir despullada quan estàs borratxa de les nits de petons. Després d'un sopar improvisat, estic borratxa, i me'n vaig a dormir. Amb el Crying de Roy Orbison en repeat, però avui sense petons.


Quina foto més bonica.

Tonteries

Mentre em treia un enorme pes de sobre el meu perruquer em deia sincerament que si no ho té clar generalment és que no t'estima. Que sincer. Jo em defensava amb molt d'aspecte contestant-li que en realitat no té res clar. El que va quedar clar és que el meu perruquer, que ve d'un poble de tarragona, viu amb la seva mare i aquest estiu ha fet nudisme per primer cop, en sap més de la vida que jo. No tenir res clar no demostra que m'estimi. Demostra que no estima res.

Ahir una companya de classe va dir-me: puc fer-te una crítica? però no t'ho prenguis malament. Avui vas vestida així com una mica de Grease... La vaig mirar, vaig somriure i li vaig dir que allò no era una crítica. Si no fos per les dues nenes i el juanca pensaria que no encaixo gens a l'institut. Em pregunto si aquella noia es pensa que no tinc miralls a casa.

A la parada de metro de Poble Sec hi ha molt sovint un home tocant l'acordió. Cada vegada que hi passava no el recordava i quan el sentia em sorprenia i em feia somriure sense voler. L'altre dia vaig escriure a la meva llibreteta sobre el senyor de l'acordió. Ara espero que hi sigui i si no hi és m'enfado.

No m'agrada que la gent es faci petons pel carrer abans de les 10 del matí. Hauria d'estar prohibit estimar-se abans de les 10 del matí.

M'agrada mirar la gent que dorm al metro. I pensar com em deuen estar odiant per mirar-los tan fixament quan dormen. I començar a imaginar-me una vida al seu costat després de veure que té els ulls blaus. Com el Tolstoi; la meva vida és una decepció per culpa de la meva imaginació, que sempre va massa enllà.

A vegades l'energia dels musicals és més interessant que les idees conceptuals dels super ballarins conceptuals que només saben parlar de l'intel·ligent, meravellosa i conceptual que és la seva creació. Em fa pena que els musicals siguin tan llargs i al final m'avorreixin com una ostra.

No m'agrada que la meva companya de pis em deixi tan sola. Perque ara no és bon moment per estar sola.

M'agraden les meves margarites. I m'agrada donar-los-hi un petó de tant en tant.

Rellegint això, quin batibull, quin mal de cap, quantes tonteries.
És culpa vostra, no és culpa meva.