List of things to adore

Fallen Snow

We both know it's going to be another long winter
The kind that freezes shut the doors of early spring
But I'll still let you in
When I hear you knocking, with a whisper
I'll open the doors and I'll let you in

Depressing things are empty beds and lonely dinners
And women who are middle aged with naked fingers
I'll buy myself a ring
To symbolize this marriage every time I break the locks to let you in

Cause nothing's worse than seeing you worse than me
And nothing hurts like seeing you hurt like me
The consequence is less than the happiness you bring to me
There's more to give than what you take from me

Cause nothing's worse than seeing you worse than me
And nothing hurts like seeing you hurt like me
The consequence is less than the happiness you bring to me
There's more to give than what you take from me

Believe in the things that you know
Believe in the things that you know

Sunshine, throw a starving man a piece of bread

All I said, I didn't mean
The chill is strong and nothing seems
To thaw the icy sentiment
Of love that's gone once winter's spent

All I said, I didn't mean
The chill is strong and nothing seems
To thaw the icy sentiment
Of love that's gone once winter's spent

My New York City Gifts.

I can't imagine myself loving anyone else anything more.

From the very beginnings...

And he's the winner!

Tot i que estic enfadada perque no li han reconegut els mèrits a Valdés.

Wednesday Mornings in Salerno

Dilluns al matí prenem un café al Desayunos y Meriendas. Quaranta vuit hores més tard fem el mateix al pati interior on dóna la nostra habitació conventual al centre històric de Salerno. Un café bastant més dolent acompanyat d'un esmorzar molt dolent, però envoltades d'artistes preparats per reciclar i parlar sobre el caos. No diré per primera vegada.

En Quaranta vuit hores hem estat a punt de tenir un accident, hem fet una foto involuntària al nostre perseguidor, hem menjat un gelat a la porta de la casa genovesa de Cristòfol Colom, hem atravessat la més gran de les tempestes i un ocell s'ha cagat al meu cap.

'Comuncue' (tantmateix escrit com a mi em ve de gust), què més donen les cagades si podem llevar-nos mitja hora abans i banyar-nos al mar abans d'esmorzar. No hem de fer-nos il·lusions, les imatges són irreals i fan mal. Serà bo recordar que els italians són els millors actors del món.

'Comuncue', què més donen les cagades si ens acompanya sempre Jane, amb una peculiar declaració d'amor. D'estimar-se i jo tampoc. De les dues fotografies abans d'esmorzar. Que també són imatges, però són reals i són records i no fan mal, sinó melangia, que és bonica i és romàntica.



Gràcies als pares per la vostra preocupació, al Filippo per la teva hospitalitat, al Roger per la teva rapidesa informativa i al Lope pel teu encert asseveratiu.

"je vous aime... vous non plus"

Under Ashes

The Magical Mystery Tour Is Dying To Take Me Away

Fa pocs dies vaig dormir per primera vegada des de fa quatre anys a casa els meus pares. Això és mentre els meus pares eren a casa, doncs és cert que algunes vegades havia invadit la casa gran d'Escoles Pies en la seva absència, fent venir a la policia a mitjanit a ple crit del Magical Mystery Tour amb dues copes de Cristal i els pits a l'aire.

Allà dalt hi queden 4 coses meves mal comptades: els àlbums, les agendes i els diaris. Sempre he pensat que era una dona que mai acabava res, doncs resulta que en tinc uns quants, de diaris acabats. Tots demostren que sóc una dona d'imatges. Els meus escrits no parlen dels sentiments que tinc cap a les coses, sinó del futur que m'espera si mantinc els meus sentiments.

JB era el meu home preferit de la preadolescència, i tots els que em coneixien llavors ho sabien. El meu diari podria dir una cosa així: i aquesta nit quan anem a la festa li diré al JB que l'estimo i ell em dirà que m'estima a mi, i llavors al dia següent anirem al cine com el primer dia que hi vam anar i ell em dirà que tota la vida només ha pensat en mi, i jo llavors el faré patir una mica perque s'ho mereix, però li acabaré declarant el meu amor quan estigui convençuda que el seu és real, i ens casarem i tindrem molts fills.

Res de tot això passava mai. No pots planejar el futur amb tanta precisió, perque un mil·límetre en fals ho envia tot a la merda. Posem pel cas al final JB està castigat i no pot venir a la festa. Tot el meu futur per endevant queda desmuntat i no hi ha res més. Res més que la feina de buscar-me i crear-me una nova imatge que desmuntar. Decepcions i més decepcions perque les coses no passen mai exactament com una vol.

Jo ja em veia l'any que ve, una ballarina renascuda, parlant l'alemany com una nativa i fent classes amb el mateix Forsythe. Però no, i de sobte, no. Hauria d'aprendre dels meus errors, tranquilitzar-me i continuar endevant, però el meu cap no deixa d'imaginar-se l'any que ve, en un pis preciós i acollidor del carrer Aribau, amb una subvenció prou quantiosa, i una estrena mundial de les filles föllen.

Sempre he pensat que si m'imagino les coses, aquestes no passaran. Així que, en la mesura del possible, canviaré aquesta imatge per una molt pitjor: morta de fàstic i de tristesa, lesionada sense poder ballar, abandonada per tothom i tornant a viure a la casa gran d'Escoles Pies a l'hivern, quan no funciona la piscina i no s'hi està tant bé, al jardí, escoltant The Magical Mystery Tour amb dues copes de Cristal i els pits a l'aire.

Cors blaugrana

Vaig anar a Paris, vaig ser a Liverpool en un dia trist, he conduit fins a Lió i em vaig comprar mig Londres després de l'èpic minut 93. Aquest any no he estat a Roma. Perque fa casi tres anys que el Barça no és només el Barça, el Barça és una història d'amor. Una història d'amor començada als camerinos, recordant els primers gols de Messi a l'Estadi. Una història d'amor que es consolida tenyint la Cibeles de Blaugrana i de Catalanisme. Perqué sí sap rematar de cap, perqué sí és el millor del món.

Només hi ha dos homes a la meva vida, i els dos vesteixen els colors millor que ningú.

Dibujos animados

Si jo hagués hagut d'escriure sobre ell, ho hagués fet exactament AIXÍ.

I guanyarem la Copa d'Europa perque ell s'ho mereix.

Don't let me down

Passa que encara estic afònica. Afònica he dit? Volia dir eufòrica. En aquest cas són derivades. L'una de l'altra i l'altra de l'una. Últimament només cridem els blaugrana. I vull seguir afònica fins l'agost. L'agost d'aquí molts anys. Què més dóna la veu si les coses van tan bé? Com menys parlem més treballem. Com més treballem més guanyem. Com més guanyem més t'estimo.

Canada Rocks

Canada opens its windows to new views of love.

Instead of dance, it's choreography

Odio a la Graham, el Cunningham i la Wigman per sobre de tot. Odio al meu professor pretenciós i tendenciós. Let's dance, instead of doing choreography.



The the'ter, the the'ter
What's happened to the the'ter?
Especially where dancing is concerned
Chaps who did taps aren't tapping anymore
They're doing choreography
Chicks who did kicks aren't kicking anymore
They're doing choreography
Heps who did steps
That would stop the show in days that used to be

Through the air they keep flying
Like a duck that is dying
Instead of dance, it's choreography

Bonic i primaveral

Són dos adjectius que em sonen a xino en la meva ubicació actual. El sol que brilla a Ginebra no té res de primaveral, sinó que és una espècie de caramelet que anuncia la nevada d'ahir i la pluja de demà. O d'aquesta tarda, sense anar més lluny. I Ginebra en sí tampoc és que sigui bonica, que no és lletja. La descriuria més aviat com una espècie de Lleida carregada de romanticisme i centreeuropeísme. No només té un riu, sinó que té un llac increíble. No només té un castell, sinó que té una vielle ville preciosa. No només es veuen les muntanyes a la llunyania si el dia és impecable, sinó que quan no hi ha els núvols habituals sembla que puguis tocar la infinitat de muntanyes nevades que l'envolten.

Bonic i primaveral són dos adjectius que m'arriben des de Sant Cugat, on segurament la primavera comença a treure el cap (quina expressió més carrinclona). Sentir-los així de sobte m'han fet venir la melangia més gran que he sentit des que estic aquí. No és només una melangia de Barcelona, sinó una melangia de la primavera i dels colors. D'escriure entrades al meu blog en la meva llengua i de canviar-li el look per adequar-me als temps. Després de l'esmorzar tan car com insuls he corregut a casa a escriure una entrada per ells dos, que són els dos bonics i primaverals, a son de Belle and Sebastian, la banda sonora més bonica i primaveral que podria trobar.

Ells dos es casen aviat i a mi em fa una il·lusió descontrolada. La forma d'estimar-me d'ell em dóna ganes de plorar per la forma d'estimar-lo jo. Ella és la més bonica i primaveral de la terra. I estic segura que la seva boda serà la més bonica i primaveral del món; encara que plogui, nevi o sigui a Lleida, que no ho serà. I estic segura que la seva boda serà la primera boda múltiple de parelles heterosexuals, homosexuals, amants del rock and roll i la bellesa absoluta. Perque ells dos són la bellesa absoluta.

Em fa vergonya escriure aquesta entrada, em fa vergonya adjuntar-li aquest video, em fa vergonya ser tan cursi últimament. Però què més dóna... Visca l'amor, la cursileria, els colors pastel i les bodes boniques i primaverals!



Déu meu, quin blog més lleig que m'ha quedat.

Sixth, getting international.

http://switzerlandsnow.blogspot.com/

Quart, fer-li un regal de reis al meu fillol.

Cinquè.

Give us money,



we are pretty.

Avui he ordenat els cd's.

És el tercer propòsit acomplert de l'any.
El segon és un secret.
Quin video més guai.

Dean i Deschanel

Resumint el 2008. He fet 2 dels 5 propòsits que vaig plantejar aquí mateix ara fa un any. Tenint en compte que els vaig fer pensant que fossin el més factibles possible és un fracàs prou estrepitós. Així que aquest any res de propòsits. O millor dit, aquest any escriuré els propòsits just després d'haver-los acomplert. No m'importa que sigui una trampa molt grossa. Tots m'envejareu per haver aconseguit realitzar tots els meus propòsits. A més el blog em permet escriure enrere en el temps així que puc fer veure que els he formulat amb anticipació. I tan ampla.

El meu primer propòsit per aquest any 2009 és, junt amb el meu nòvio, fer un vídeo petit i bonic del somni de cap d'any. O del cap d'any d'ensomni. Dit i fet. Aquí està el vídeo. Amb el Dean Martin i la Zooey Deschanel. No se m'ocorren dos millors personatges per resumir el 2008. Comença amb Dean, acaba amb Deschanel. I enmig copes de vi, serpentines, llagostins, esqueixada i canalons. Jacuzzis a l'aire lliure de les quatre de la matinada. Els millors petons de la meva vida i les crisis d'ansietat més accentuades.

Torno a trobar-me sola al pis de pintor fortuny, però ja no sola del tot. Perque tinc una guitarra que toca sempre els mateixos acords i em canta sempre cançons absurdes de toros brillants. Perque no hi ha espardenyes i té sempre els peus freds. Perque la dutxa sempre queda mal tancada i la tovallola mal penjada, cosa que m'exaspera. Perque la llum de la cuina mai està al gust i la penombra s'accentua dia rere dia. Perque l'arbre de Nadal ha fet mig camí volant i l'Elvis n'és l'estrella. Perque els musicals han invadit la meva petita estanteria de DVD's i sempre s'acaba veient Friends. Perque he trobat 'the love of my life' i segueixo tan cursi com fa una setmana. Com fa un mes. Com fa casi un any.

Tan cursi de tan enamorada.

Feliç any nou a tothom.