dimarts, 16 de setembre de 2008

Kaija Saariaho



La música contemporània no m'agrada, però la compositora contemporània sí. Encara que sigui cursi.

dilluns, 8 de setembre de 2008

Una dona tranquila



Em tranquilitza saber que, si el meu nòvio se'n va amb una altra (no diré el que penso de l'altra) és qüestió de genètica. Que no he d'estar enfadada amb ell per traicionar la meva confiança, no sentir inseguretat preguntant-me si m'estima prou. Es tracta d'una cosa tan predeterminada com el fet que té els ulls marrons. Nou mesos abans que ell nasqués, quan l'espermatozou del seu pare va ajuntar-se amb l'òvul de la seva mare i les tires d'ADN van unir-se formant parelles; al destí incofusible i irremediable, va escriure's que el meu nòvio em seria infidel. Em tranquilitza saber que no es tracta de que el meu nòvio sigui un fill de puta o un imbècil, saber que no tinc dret a odiar-lo ni a sentir-me ofesa, que es tracta d'una cosa inherent en els homes.

Em tranquilitza saber que si ho faig jo sí sóc una filla de puta i una fastigosa, perque, genèticament, jo he nascut per ser fidel i no pensar ni desitjar mai a cap altre home que no sigui ell (de fet, com a dona no acabo d'estar segura si m'està permès desitjar a ningú).

Dóno les gràcies als científics suecs per haver fet aquesta investigació. Dóno les gràcies als investors suecs que han donat els seus diners als investigadors suecs perque poguessin fer aquesta investigació. De sublim importància. No importen els càncers ni els sidas ni les pobreses. El més important és demostrar que els homes són infidels genèticament, ara tots podem estar tranquils, ara ja puc estar tranquila.

L'únic que em preocupa és, a qui dóno la culpa de les seves infidelitats; a la seva mare o al seu pare?