dimarts, 25 de setembre del 2007

nuevos ricos


vive la fête i los cigarrillos con el café, después del café, después de ducharse, antes de salir, para andar, al llegar, al salir del agua, después de comer, al entrar en el coche, al salir de la autopista, después de merendar, viendo una película, antes de entrar al cine, en un bar, con la cerveza, con el chicle, al salir del cine, mientras esperas que se sequen las uñas, en el water, hablando por teléfono, en la terraza, entre plato y plato, después de cenar, antes, en la pausa y después de clase, en medio de un examen de historia de la danza, compartidos y sin compartir, en las fiestas y en la soledad, leyendo un libro, haciendo un crucigrama, bailando, cortándote las uñas de los pies con las manos, antes de ir a dormir, y otra vez antes de ir a dormir, escribiendote en el fotolog con el ordenador, cuando el tren para en zaragoza de camino a barcelona, después de un tequila, a cambio de un fluorescente, en los anuncios, al empezar el partido, después del gol, en la media parte, al salir del estadio, después de una raya, al salir de un tren no fumador de 4 horas y media viendo los fuegos artificiales de la mercè desde la estaciódesans,
dando un beso.
vive los cigarrillos en madrit. vive nuevos ricos y lasnochesblanco.
vive que madrit sea guai. y que lo más sorprendente sea que en madrit hablen castellano.
como yo.

divendres, 14 de setembre del 2007

Petons i cases pintades

11-09-2007 hi ha moments en aquesta vida que t'assalta una imperiosa necessitat de rentar-ho absolutament tot. i quan em refereixo a tot vull dir tot. fins i tot les parets. aquesta imperiosa necessitat es pot deure a diferents motius. a) has recobrat el control de la teva vida i vols fer-ho patent rentant la casa. b) estàs a punt de recobrar el control de la teva vida i comences per fer-ho patent rentant la casa. c) la casa està feta una merda i ja n'hi ha prou. avui escullo a b i c. les tres.

a) recobrar el control de la vida sol ser una cosa parcial. hi ha dies que penses. ah. ara ho entenc. ah. ara sé per on vaig. ah. ara sé per on anem. ah. ara he trobat un lloc per mi. o molt a prop o molt lluny o a una distància moderada. ah. ara sé on estic. alemenys una mica. en una vida miserablement bel·la plena de verdures en purés i de flors de color rosa.

b) demà passarà alguna cosa important. a vegades es tracta d'una segona oportunitat. les primeres oportunitats sovint són fallides. sobretot si el dia abans d'una primera oportunitat no has rentat tota la casa. i més si ets un desenterat que mai sap les coses que s'han de saber. d'alguna forma moltes vegades ens sentim tots identificats amb aquell anunci que diu que les ofertes sempre les troben els altres i nosaltres mai. jo sóc una d'aquests. i la majoria. la maialen no ho és. la maialen sempre aconsegueix totes les ofertes i sap on s'ha d'anar i quan s'hi ha d'anar. i jo he viscut un any amb ella i encara no sé com ho fa. bé, sí ho sé. però a mi em fa massa mandra. per això casi mai sé les coses que s'han de saber. per sort sempre hi ha una segona oportunitat. i si no hi és la busques i la trobes. o no la busques i l'esperes.

c) si els pous normals ja són bruts. imagina't un pou de brutícia. no hi ha companyes de pis. però no estàs sol. vius amb tot tipus de companys estranys. siguin insectes de tot tipus. pols que s'agrupa en boles de pols que s'agrupen per formar els animals més asquerosos. paper de water de quan vaig plorar per tota la casa. diaris apilats. cables enrotllats. bolis, llàpissos, cds, pegatines, roba, muntanyes de roba i un pal. tot barrejat. i per tot arreu. i aquests no paguen. i llavors rentes el lavabo i et trobes amb una d'aquelles tiretes per treure els porus del nas i te la poses però segur que no em serveix de res perque jo tinc tants porus al nas que aquesta pobra tireta es morirà en l'intent. ja m'ho diu.

sort del limpiacristales. i de tenir una casa bruta per rentar en aquests moments. i tot de caixes per fer. per anar a una altra casa que també s'embrutarà. i encara s'embrutarà més perque és més gran. i així tindré molts més moments per recobrar el control de la meva vida. a son de belleandsebastian. o de qualsevol cançó que soni a l'ipod que algun dia em compraré i que estarà posat en ordre invers al contador de reproducciones per escoltar mentre rento les cançons que encara no he escoltat mai perque les he copiat directament d'un dvd de música del barragan. o de qui sigui. o de l'emule. perque a la casa nova tindré internet. mai he entès com s'escriuen els perques. mai de la vida. i m'agrada no saber-ho. alguna cosa s'ha de no saber. el control absolut és massa. sempre s'ha de deixar alguna cosa bruta. encara que sigui el mànec d'una porta.

i reivindico els petons en públic i les cases acabades de pintar que ja es poden començar a rentar per començar una nova vida. o la mateixa. però més gran.

dimecres, 5 de setembre del 2007

porque la vida puede ser maravillosa

o no. però almenys cal intentar-ho.

...simply magnificent and the whole of this stadium rises to twenty-year-old lionel messi...