divendres, 27 de febrer de 2009

Instead of dance, it's choreography

Odio a la Graham, el Cunningham i la Wigman per sobre de tot. Odio al meu professor pretenciós i tendenciós. Let's dance, instead of doing choreography.



The the'ter, the the'ter
What's happened to the the'ter?
Especially where dancing is concerned
Chaps who did taps aren't tapping anymore
They're doing choreography
Chicks who did kicks aren't kicking anymore
They're doing choreography
Heps who did steps
That would stop the show in days that used to be

Through the air they keep flying
Like a duck that is dying
Instead of dance, it's choreography

divendres, 13 de febrer de 2009

Bonic i primaveral

Són dos adjectius que em sonen a xino en la meva ubicació actual. El sol que brilla a Ginebra no té res de primaveral, sinó que és una espècie de caramelet que anuncia la nevada d'ahir i la pluja de demà. O d'aquesta tarda, sense anar més lluny. I Ginebra en sí tampoc és que sigui bonica, que no és lletja. La descriuria més aviat com una espècie de Lleida carregada de romanticisme i centreeuropeísme. No només té un riu, sinó que té un llac increíble. No només té un castell, sinó que té una vielle ville preciosa. No només es veuen les muntanyes a la llunyania si el dia és impecable, sinó que quan no hi ha els núvols habituals sembla que puguis tocar la infinitat de muntanyes nevades que l'envolten.

Bonic i primaveral són dos adjectius que m'arriben des de Sant Cugat, on segurament la primavera comença a treure el cap (quina expressió més carrinclona). Sentir-los així de sobte m'han fet venir la melangia més gran que he sentit des que estic aquí. No és només una melangia de Barcelona, sinó una melangia de la primavera i dels colors. D'escriure entrades al meu blog en la meva llengua i de canviar-li el look per adequar-me als temps. Després de l'esmorzar tan car com insuls he corregut a casa a escriure una entrada per ells dos, que són els dos bonics i primaverals, a son de Belle and Sebastian, la banda sonora més bonica i primaveral que podria trobar.

Ells dos es casen aviat i a mi em fa una il·lusió descontrolada. La forma d'estimar-me d'ell em dóna ganes de plorar per la forma d'estimar-lo jo. Ella és la més bonica i primaveral de la terra. I estic segura que la seva boda serà la més bonica i primaveral del món; encara que plogui, nevi o sigui a Lleida, que no ho serà. I estic segura que la seva boda serà la primera boda múltiple de parelles heterosexuals, homosexuals, amants del rock and roll i la bellesa absoluta. Perque ells dos són la bellesa absoluta.

Em fa vergonya escriure aquesta entrada, em fa vergonya adjuntar-li aquest video, em fa vergonya ser tan cursi últimament. Però què més dóna... Visca l'amor, la cursileria, els colors pastel i les bodes boniques i primaverals!



Déu meu, quin blog més lleig que m'ha quedat.