barbarann

Com és pot ser tan rossa i tan guapa i tan hippie? Em pregunto si Abba i Olivia Newton John tenien públic.

Tot és veritat

fa poc tenia el cabell llarg i deia que no mentre menjava préssecs. ara el tinc curt i dic que sí mentre menjo pa amb nutella.
abans tenia nadadors i calendaris d'advent. ara el bingo tómbola, una nina molt fràgil i sensación de vivir. la seu de lleida, un ipod apocapoc i una flauta travessera. la brigitte bardot i el seu rock and roll. que no és rock and roll, ni és charleston. prenez soin de vous i blondie un sobre l'altre. al costat de les postals d'un pare(salvatpapasseit) que estimava les seves filles de veritat. o que sabia que si escrivia moltes postals boniques algun dia li publicarien. el petit príncep i les ballarines de degas, dues vegades: de veritat i en conte. al diccionari dels sentiments diuen que victor hugo va definir la melangia com la felicitat d'estar trist. colors d'una hortènsia pansida, rosa vell, blau destenyit. però ara mateix només tenim margarites. pansides. i blanques. els que no són poetes en parlen com un estado anormal de depresión, como un miedo o angustia prolongados, afirmando que la bilis negra y la flema producían un aumento de la temperatura y humedad del cerebro, oscureciendo así el espíritu y causando la melancolía.
además, dejar de amar y empezar a amar a un mismo tiempo es amar doblemente. y todo está colocado de manera tan ordenada y con un cuidado tan meticuloso que es fácil deducir inmediatamente que tiene la conciencia limpia y el alma tranquila. i com més et coneixo, molt més m'agrada el teu gos.
fa poc tenia dubtes. ara tinc massatges. amb càmares o sense.
tot és mentida.

Crying

Totes i cadascuna de les nits que surts a ballar arriba un moment que tens ganes de fer petons. Què millor que tenir la germana gran que mai has tingut al costat per donar-li. Diuen que la germana gran és la única persona a qui faig cas. I què millor que un telèfon amb càmara de fotos amb flash perque es vegin les fotos a Torres de Àvila. I el més important, què millor que anar-se'n a dormir despullada quan estàs borratxa de les nits de petons. Després d'un sopar improvisat, estic borratxa, i me'n vaig a dormir. Amb el Crying de Roy Orbison en repeat, però avui sense petons.


Quina foto més bonica.

Tonteries

Mentre em treia un enorme pes de sobre el meu perruquer em deia sincerament que si no ho té clar generalment és que no t'estima. Que sincer. Jo em defensava amb molt d'aspecte contestant-li que en realitat no té res clar. El que va quedar clar és que el meu perruquer, que ve d'un poble de tarragona, viu amb la seva mare i aquest estiu ha fet nudisme per primer cop, en sap més de la vida que jo. No tenir res clar no demostra que m'estimi. Demostra que no estima res.

Ahir una companya de classe va dir-me: puc fer-te una crítica? però no t'ho prenguis malament. Avui vas vestida així com una mica de Grease... La vaig mirar, vaig somriure i li vaig dir que allò no era una crítica. Si no fos per les dues nenes i el juanca pensaria que no encaixo gens a l'institut. Em pregunto si aquella noia es pensa que no tinc miralls a casa.

A la parada de metro de Poble Sec hi ha molt sovint un home tocant l'acordió. Cada vegada que hi passava no el recordava i quan el sentia em sorprenia i em feia somriure sense voler. L'altre dia vaig escriure a la meva llibreteta sobre el senyor de l'acordió. Ara espero que hi sigui i si no hi és m'enfado.

No m'agrada que la gent es faci petons pel carrer abans de les 10 del matí. Hauria d'estar prohibit estimar-se abans de les 10 del matí.

M'agrada mirar la gent que dorm al metro. I pensar com em deuen estar odiant per mirar-los tan fixament quan dormen. I començar a imaginar-me una vida al seu costat després de veure que té els ulls blaus. Com el Tolstoi; la meva vida és una decepció per culpa de la meva imaginació, que sempre va massa enllà.

A vegades l'energia dels musicals és més interessant que les idees conceptuals dels super ballarins conceptuals que només saben parlar de l'intel·ligent, meravellosa i conceptual que és la seva creació. Em fa pena que els musicals siguin tan llargs i al final m'avorreixin com una ostra.

No m'agrada que la meva companya de pis em deixi tan sola. Perque ara no és bon moment per estar sola.

M'agraden les meves margarites. I m'agrada donar-los-hi un petó de tant en tant.

Rellegint això, quin batibull, quin mal de cap, quantes tonteries.
És culpa vostra, no és culpa meva.

life guide

now you have something to do on those long taxi rides.
tothom atent al video i que n'aprenguin.
a partir d'ara només es balla el charleston.

les meves ulleres noves

feia dies que no veia la llum del sol. perque el sol és car de veure avui en dia. més que res perque és novembre i els dies cada dia són més curts, però els horaris són els mateixos. feia dies que vivia en el món de l'audrey enamorada de l'agente cooper sense abraçar amb amor a ningú. avui tot era gris i poc colorit. avui pensava que el meu cos era més tou cada vegada. cada vegada més líquid. i insípid. com un puré. i odio amb totes les meves forces els purés. em donen nàusees. no els suporto. feia dies que volia eliminar la paraula cansada del meu vocabulari sense arribar a aconseguir-ho del tot. avui era blanche dubois però no ho veia de forma romàntica i bonica. avui només era una pintura de tiziano si era magdalena la puta atormentada. avui tot era gris i poc colorit. feia dies que no veia la llum del sol. avui he arribat a pensar que les meves noves ulleres de sol de color groc no tenien importància. què tonta sóc. però avui has vingut tu i m'has regalat els colors una altra vegada. i t'he abraçat amb tant d'amor que ni t'ho imagines. avui tampoc he vist el sol, però he vist les llums de nadal penjades i m'ha fet tanta il·lusió que no puc ni esperar a que les encenguin. que bonics són els colors. que bonic és tenir de sobte une grande soeur tan meravellosa. no tardis massa en venir que t'enyoro abans d'hora.


comprar-se les ulleres de sol quan ha passat l'estiu és el millor que es pot fer. i jo ja tinc ulleres noves. les meves ulleres noves.

prou de tonteries

la noia del vídeo m'ha copiat el pentinat. d'aquí uns anys es preguntaran com s'ho feien per ballar al 2007 si cada vegada que un ballarí saltava havia de tornar a caure a terra. si agafés el moviment dels ballarins i l'estructurés, seria un director. no seria un coreògraf. prou de vagueria creadora conceptual. prou de terra inconnexe i palíndroms sense sentit. visca els australians. i a partir d'abans d'ahir visca també els canadencs. a ballar. i punt. prou de tonteries. la la la.

too late now

ahir t'hagués cantat too late now. perque a vegades m'encantaria que la vida real fos sempre un musical. i que ens poguéssim dir tots les coses cantant. i que per una força superior a nosaltres al mig del carrer es formés una dansa totalment acompassada d'amunts i avalls, salts, girs i grands battemants (però no tants com a grease). cadascú seria el protagonista del seu propi musical. i la vida seria totalment més feliç i melangiosa. suposo que és massa tard, que ja ens hem acostumat a parlar i no cantar. a caminar i no ballar. jo seguiré intentant-ho, per això em sé totes les lletres de les cançons, per si de cas algun dia el món comença a seguir-me en el meu propi musical. i estarè atenta, i si vosaltres canteu, faré el possible per fer un bon cor.

malditos roedores

Dedicat a lamevaamigaespinach aka micanicacampeona.
Prou de brutícia, prou de roedores i a casa ni un sol canari; tingui una pota, dues, tres o quatrecentesmil.
Gràcies de totes formes màrius.

a girl should know better

not even madonna could look as effortlessly cool as she did...



i m'encanta que 47 segons abans d'acabar la cançó a la debbie se li oblidi, però sigui igual.

cleanest fingernails i ever saw

últimament a la meva vida tinc la inquietant sensació que res no acaba de funcionar. no és que no funcioni del tot com 'oh shit what a fucking life!' sinó que comença a funcionar bé, però no acaba de fer-ho. com si tot a la meva vida funcionés a mitges. només per un costat, només amb el profe, només els fogons, només si som dos. i això em comença a posar una mica miqueteta nerviosa.

a moments tinc la impressió que sóc jo que m'he tornat boja. que en realitat les coses funcionen bé, però jo estic paranoica i veig errors per tots costats. que van bé els dos costats, que sola me'n sortiria, que la caldera també, que mai som més que dos. però no.

definitivament els meus jbl radial altavoces black funcionaven només per la dreta. el primer indici el vaig tenir quan, degut al so (que sí surt per davant i per darrere) els meus altaveus rotaven en direcció a les agulles del rellotge. és una imatge difícil d'explicar, però força simpàtica. algun amic teu diria que són els fantasmes, que es desperten amb la música, però després de posar la mà i l'orella a l'altaveu esquerra i de pujar i baixar molt el volum i de canviar varies vegades de cançó he determinat que efectivament estaven trencats.

les meves classes de matemàtiques també funcionen només per un costat. s'han convertit en un desordenat conglomerat de paraules endomòrfiques, símbols imaginaris i nombres ideals que no arriben ni a qualitat de conceptes. amb el professor de problemes, que és simpàtic i té els ulls blaus sortits, sembla que tot s'ordena i em crec durant unes hores que si agafo el llibre l'entendré. fins que agafo el llibre i no l'entenc.

per fi després d'un mes de viure aquí avui han vingut a posar el gas. això sí era fàcil de funcionar del tot. obren la clau i 'paf' somnis fets realitat d'una banyera d'aigua calenta calentíssima cremant casi bullint i bombolletes i espelmetes. i resulta que la nova normativa diu que hi ha d'haver un dispositiu que separi la caldera de no se què. així que 'te pongo el gas, pero te bloqueo la caldera, vale?' como vale? vale nada! i la meva banyera d'aigua calenta calentíssima cremant casi bullint i bombolletes i espelmetes? bombolletes i espelmetes les que vulguis, però l'aigua freda. això sí, ja puc fer-me espaguetis. ja no tinc excusa per menjar menjar preparat.

tu i jo sols funcionem. però no som només dos. si ella es posa en contacte amb tu et tornes boig. i deixem de funcionar.
hagués estat infinitament bonic que t'haguéssis adonat de lo fàcil que és deixar de creure en les pel·lícules i creure en les coses reals. en com ens agrada ballar el twist. escoltar música al vinil nou. veure blue velvet o badlands. passar 6 mesos a LA o 5 dies a nova york. desitjar que el barça guanyi tots els partits i el bojan faci molts gols.

però no.
ja n'hi ha prou.

sortosament a la FNAC tenen el talonari de garantia total i només fent unes quantes cues et canvien els jbl radial altavoces black que només funcionen per la dreta per uns jbl radial altavoces black que funcionen pels dos costats. a la vida en general hi hauria d'haver un servei de garantia total. quan alguna cosa no funciona hi vas, fas tres cues i nou de nou. no sé si a tu podrien arreglar-te, però a mi potser sí. i llavors al passejar pel carrer deixaria de pensar en comprar-te el vinil vermell de l'elvis de l'aparador.

però les cues a la vida real són més llargues que a la FNAC.

mons paral·lels

existeix un món paral·lel que estic començant a descobrir. fins fa poc pensava que era un món paral·lel més a prop de la realitat absoluta que el món real de la vida mateixa. a mesura que passen els dies i passen les classes ho poso cada vegada més en dubte. els matemàtics es dediquen a estudiar les veritats més exactes sense donar-los-hi cap utilitat. i això provoca que tots els matemàtics tinguin una condició vergonyosa constant farcida de falsa modèstia i sobèrbia racional. em fascina veure els meus professors, que saben més del món que casi ningú, caminar pels claustres amb els hombros encongits i la mirada a terra, però fent petits saltironets a cada pas. em fascina que diguin que E és subespai vectorial de R4 ja que ve donat per l'equació linial b-c=0 i afegeixin 'i ja no cal demostrar res més'. com si fos poc.

a la facultat de matemàtiques són tan seriosos que si la professora no hi és envien a una pobra substituta. que amb prou feines ha tingut temps de dutxar-se abans de venir i que té por d'apretar massa el guix no fos cas que de tant apretar-lo es trenquin el guix, la pissarra i la paret i el seu primer dia de classe sigui una catàstrofe. el que no té en comtpe és que si no apreta no veiem un carajo i uns ens posem a escriure sobre ella a les nostres llibretetes personals i altres a parlar, uns a llegir el diari gratuit i altres a dormir. i el nerviosisme del primer dia de la substituta va in crescendo. ser substitut és sempre una catàstrofe.

a la facultat de matemàtiques són tan seriosos que al lavabo hi ha una màquina de preservatius. no fos cas que entre matriu i matriu ens assaltés la necessitat imperiosa d'anar a mantenir relacions sexuals al wc i no tinguéssim condons a sobre. o potser és amb la previsió de que els prematemàtics siguem tan vergonyosos que no poguem ni anar a la farmàcia a demanar uns preservatius en veu alta i els haguem de comprar a 0'50€ (o 50 centaus) el condó ben tancadets a dintre el wàter, com qui no vol la cosa, a recer de les mirades inquisidores del farmacèutic i dels altres compradors.

a partir d'avui i a partir d'això em miraré als meus companys de classe d'una altra manera. quants d'ells es deuen mirar durant la classe enviant-se senyals amagades de trobar-se al lavabo a la pausa per una aferrissada? i si algun d'ells em mira a mi i jo no me n'he adonat i m'estic perdent el frenesí d'un polvet ràpid als wàters freds amb un adolescent ple de granets vermells?

hauré d'estar atenta.

espero que si això passa sigui algun dels que m'agraden. dels que no escriuen res, no prenen apunts a classe, només miren i escolten de braços creuats, i amb això ja en tenen prou. tant que en saben.

sant antoni maria claret

el último día en casa de sant antoni maria claret marta y maialen hacen las cajas de todos los platos porque no les parece bien que yo decida comprar nuevos. aunque yo me había hecho a la idea de tener vajilla nueva, ellas me han convencido de que los vasos que tenemos, que a mí me parecían tan difíciles e antipáticos de lavar son muy bonitos y muy cómodos para beber. sobre todo si se trata de cocacola con hielo. marta y maialen ven la belleza en sitios inhóspitos.

el último día en casa de sant antoni maria claret cuando maialen ya se había ido a dormir en una habitación llena de cosas de extraños decidimos que vamos a hacer bloody marys en el bar de siempre. donde maialen dice que no había estado tan a menudo. le explicamos al camarero del bar que es guapo y simpático que estoy llorando porque mi compañera de piso se va a vivir a bilbao y la voy a echar de menos. no le explico que antes se va dos meses a París. es un detalle que se puede obviar pues lo que me pone triste no es que se vaya a otra ciudad, es que ya no estará para darme los buenos días. ni para despertarme cuando estoy llegando tarde a clase, o al trabajo, o a cualquier sitio. seguro que si hubiese tenido que hacer de sustituta de vocal mientras vivía con maialen no me hubiese dormido y ahora podría todavía ir a votar. el camarero me responde que encara gràcies que sólo se va a bilbao. que no me queje tanto que su familia está en argentina. cuanta razón tiene. pero que poco me importa su vida. yo estoy triste y él que se joda.

el último día en casa de sant antoni maria claret después de emborracharnos un poco en el bar de siempre decidimos dormir todas en el sofá y cometemos el error de poner la tele. no sé cuantos sabeis que por la tele por la noche sólo dan concursos malos. y llamamos a todos. siempre con respuestas erroneas. siendo chicas con estudios y no sabemos ni sumar todos los números ni contar todos los triángulos. en realidad ni marta ni yo tenemos todavía estudios, pero maialen sí, y es ella quien hace esta observación. suerte que paga mi padre. es la última noche. que más da.

el último día en casa de sant antoni maria claret nos ponemos esa mascarilla invisible que hace siglos que ronda por casa. es como si fueras actor y te estuvieran quitando la máscara. no sabemos si tiene efectos contraindicativos cuando estás borracha. ni si se puede poner mientras fumas al lado de la ventana para que a maialen no le moleste el humo, porque dice que seguro que es muy malo dormir con todo el humo que se queda concentrado en la habitación. a ella es a la única que se le puede quitar bien la mascarilla. a mí me han puesto muy poquita. o a lo mejor es que no ha funcionado, como las tirillas de los poros, pues tengo la piel fatal. en realidad me equivocaba.

el último día en casa de sant antoni maria claret miramos vuelos para que maialen venga a vernos el puente del uno de noviembre. pero que pena mirar vuelos para que vuelva.

el último día en casa de sant antoni maria claret no vamos a dormir. porque nos queremos. porque ser compañeras de piso es serlo todo. porque se va maialen y se va mi amiga. y mi madre. y mi hermana. y mi tía. y mi hija. y mi compañera de trabajo. y mi enemiga. y mi prima. y mi todo.
y me quedo sola sin ti.

mai, cuéntame algo de cuando eras pequeña...

nuevos ricos

vive la fête i los cigarrillos con el café, después del café, después de ducharse, antes de salir, para andar, al llegar, al salir del agua, después de comer, al entrar en el coche, al salir de la autopista, después de merendar, viendo una película, antes de entrar al cine, en un bar, con la cerveza, con el chicle, al salir del cine, mientras esperas que se sequen las uñas, en el water, hablando por teléfono, en la terraza, entre plato y plato, después de cenar, antes, en la pausa y después de clase, en medio de un examen de historia de la danza, compartidos y sin compartir, en las fiestas y en la soledad, leyendo un libro, haciendo un crucigrama, bailando, cortándote las uñas de los pies con las manos, antes de ir a dormir, y otra vez antes de ir a dormir, escribiendote en el fotolog con el ordenador, cuando el tren para en zaragoza de camino a barcelona, después de un tequila, a cambio de un fluorescente, en los anuncios, al empezar el partido, después del gol, en la media parte, al salir del estadio, después de una raya, al salir de un tren no fumador de 4 horas y media viendo los fuegos artificiales de la mercè desde la estaciódesans,
dando un beso.
vive los cigarrillos en madrit. vive nuevos ricos y lasnochesblanco.
vive que madrit sea guai. y que lo más sorprendente sea que en madrit hablen castellano.
como yo.

Petons i cases pintades

11-09-2007 hi ha moments en aquesta vida que t'assalta una imperiosa necessitat de rentar-ho absolutament tot. i quan em refereixo a tot vull dir tot. fins i tot les parets. aquesta imperiosa necessitat es pot deure a diferents motius. a) has recobrat el control de la teva vida i vols fer-ho patent rentant la casa. b) estàs a punt de recobrar el control de la teva vida i comences per fer-ho patent rentant la casa. c) la casa està feta una merda i ja n'hi ha prou. avui escullo a b i c. les tres.

a) recobrar el control de la vida sol ser una cosa parcial. hi ha dies que penses. ah. ara ho entenc. ah. ara sé per on vaig. ah. ara sé per on anem. ah. ara he trobat un lloc per mi. o molt a prop o molt lluny o a una distància moderada. ah. ara sé on estic. alemenys una mica. en una vida miserablement bel·la plena de verdures en purés i de flors de color rosa.

b) demà passarà alguna cosa important. a vegades es tracta d'una segona oportunitat. les primeres oportunitats sovint són fallides. sobretot si el dia abans d'una primera oportunitat no has rentat tota la casa. i més si ets un desenterat que mai sap les coses que s'han de saber. d'alguna forma moltes vegades ens sentim tots identificats amb aquell anunci que diu que les ofertes sempre les troben els altres i nosaltres mai. jo sóc una d'aquests. i la majoria. la maialen no ho és. la maialen sempre aconsegueix totes les ofertes i sap on s'ha d'anar i quan s'hi ha d'anar. i jo he viscut un any amb ella i encara no sé com ho fa. bé, sí ho sé. però a mi em fa massa mandra. per això casi mai sé les coses que s'han de saber. per sort sempre hi ha una segona oportunitat. i si no hi és la busques i la trobes. o no la busques i l'esperes.

c) si els pous normals ja són bruts. imagina't un pou de brutícia. no hi ha companyes de pis. però no estàs sol. vius amb tot tipus de companys estranys. siguin insectes de tot tipus. pols que s'agrupa en boles de pols que s'agrupen per formar els animals més asquerosos. paper de water de quan vaig plorar per tota la casa. diaris apilats. cables enrotllats. bolis, llàpissos, cds, pegatines, roba, muntanyes de roba i un pal. tot barrejat. i per tot arreu. i aquests no paguen. i llavors rentes el lavabo i et trobes amb una d'aquelles tiretes per treure els porus del nas i te la poses però segur que no em serveix de res perque jo tinc tants porus al nas que aquesta pobra tireta es morirà en l'intent. ja m'ho diu.

sort del limpiacristales. i de tenir una casa bruta per rentar en aquests moments. i tot de caixes per fer. per anar a una altra casa que també s'embrutarà. i encara s'embrutarà més perque és més gran. i així tindré molts més moments per recobrar el control de la meva vida. a son de belleandsebastian. o de qualsevol cançó que soni a l'ipod que algun dia em compraré i que estarà posat en ordre invers al contador de reproducciones per escoltar mentre rento les cançons que encara no he escoltat mai perque les he copiat directament d'un dvd de música del barragan. o de qui sigui. o de l'emule. perque a la casa nova tindré internet. mai he entès com s'escriuen els perques. mai de la vida. i m'agrada no saber-ho. alguna cosa s'ha de no saber. el control absolut és massa. sempre s'ha de deixar alguna cosa bruta. encara que sigui el mànec d'una porta.

i reivindico els petons en públic i les cases acabades de pintar que ja es poden començar a rentar per començar una nova vida. o la mateixa. però més gran.

porque la vida puede ser maravillosa

o no. però almenys cal intentar-ho.

...simply magnificent and the whole of this stadium rises to twenty-year-old lionel messi...

cartes de tardes de pluja

19-08-2007

bona tarda de pluja des de sa tuna. hi ha qui diu que fa mal temps, però és mentida. fa el temps més bonic. han caigut els toldos i el internet no funciona i algo pita per aquí, però no sé que és. era l'alarma. devia avisar-me de que plovia, per si no me n'havia adonat. l'amule és fantàstic, i l'àlbum blanc dels beatles encara més. té una cançó que es diu honey pie que per ser reiterativa és tan dolça com la mel. però a ritme de charleston. que segur que no és un charleston, però a mi m'ho recorda i m'agrada.

my position is tragic.

el meu monstredelapanxa sembla que va marxant, però això mai se sap. torna sovint per les nits quan encenc el mòbil. igual és que el desperten les ones radioactives. o igual el desperten veus. o igual es desperta per la nit. com jo. esperant que li dongui una mica d'alcohol. segur que el monstredelapanxa té síndrome d'abstinència.

si el món es destruís, a sa tuna no ens en adonaríem, però si sa tuna es destruís, vosaltres us en adonaríeu? us escric perque estigueu atents. els trons sonen a destrucció. però si això passés seria una destrucció tan bonica que tots els que som aquí ara ens trobaríem en un racó entre els núvols sempre al sol, sobre la pluja menjant només honey pies. no els he provat mai. ni sé si existeixen. estaríen bons? jo no en sabria fer. en tot cas jo com sempre us convidaria al racó sobre els núvols. tot el temps que vulguessiu. igual el meu pare hi organitzaria concerts del llibert. o festes supersóniques plenes de champan rosat però que no fes mal al monstredelapanxa.

per aquí hi ha un restaurant que es diu comedor verdor. quin nom més bonic per un restaurant. comedor verdor. i al costat un hostal que es diu lindos huespedes. quin nom més bonic per un hostal. el cas és que fan un plat de formatge que crec que l'ingredient estrella és la mel. honey cheese. en una cançó no quedaria tan bé com honey pie, però això sí ho he provat. i està bonissim. i els macarrons donen morbo. això diu ma germana. qui sap si tornarà. a mi em donen morbo altres coses.

m'he comprat el manifesto de la lujuria. toma ya.
i li he robat a la meva mare la sexualidad de la mujer. toma ya ya.

faré del meu art i la meva dansa una luxúria constant tintada pel desig provocat per la sensualitat de la mirada i els cossos despullats sense adonar-se'n. les cames obertes amb faldilles i camisetes amples sense sostens. homes afeitant-se amb tovalloles blanques. i sexe en lugares comunes. terrats, motos, trens, rebedors i foto-matons. perque la dansa és tan sexual. aneu a una jam de contact sinó. jo li vaig dir al dirk i es va espantar. però deia la veritat. no pensava malament, com abans, pensava be. i en aquest cas no creia, pensava.

oh. els beatles diuen bona nit. però avui ja he dormit massa.

divendres a la nit l'alex de l'alex i la cris em va portar por ahi. m'obliga. està bé que m'obligui de tant en tant. vaig anar a l'inici dels temps. antics coneguts em miraven i pensaven: ¿esa es la Tuixén? perque els meus antics coneguts parlen castellà. alguns se m'acostaven a saludar-me, a alguns m'hi acostava jo. i amb altres la indiferència. quines coses. vaig coneixer un cambrer argentí, però no recordo el nom. sóc la despechada despechosa.

¿las grandiosas matanzas y hazañas de canibalismo? nuestra espontánea estupidez y el entusiasmo por la ilusión las destruirán (hugo ball). estic tan contenta de ser preciossista. de veure el món tan bonic alhora que espontàniament estúpid.
lo dolent de llegir és que quan llegeixes alguna cosa de seguida has de començar a llegir altres coses, i acabés amb una pila de coses per llegir i no en llegeixes cap, perque son massa i has de començar les classes i llegir els altres llibres que et diuen que llegeixis a les classes, que al final acabes per no llegir perque t'has passat massa estona per llegir un dels llibres que t'havien dit que llegissis. i resulta que el que has llegit tanta estona era el pitjor. quines coses.

un dia vaig escriure que la dansa eren matemàtiques. us ho adjunto perque entengueu el món de la dansa. i el de les matemàtiques. o més ben dit el meu. perque entengueu perque jugo al backgammon sola. contra mi mateixa. sempre vull guanyar amb les negres, però acabo guanyant amb les blanques. a no ser que faci una mica de trampes i tiri una mica malament amb les blanques per aconseguir que guanyin les negres. quina estupidesa més espontània. que guai. quines coses.

el disc de dear catastrophe waitress de belle and sebastian és el millor. escolteu-lo quan feu neteja. és la millor companyia. sobretot quan et saps les cançons i pots cantar-les amb el limpiacristales i ballar-les amb l'escombra o el motxo. m'encanta el limpiacristales. i els guants roses de rentar. però no sé rentar els plats amb els guants. amb els guants només sé rentar el lavabo. rento tan bé el lavabo. si fessin un concurs de rentar lavabos jo crec que guanyaria. n'estic seguríssima.

acabo aquí la meva història del 19 d'agost. quantes coses deuen haver passat els 19s d'agostos. avui la que ha passat és que jo us he escrit un mail. perque quan plou tinc ganes d'escriure cartes, però no tenia sobres ni segells i una carta, si no l'acabés quan la comences, no l'envies mai. i es queda sense enviar. i les cartes sense enviar són molt boniques, però avui tenia ganes d'enviar-la. llavors us he escrit aquest mail. quines coses.

bon dia, o bona tarda, o bona nit. sento no ser qui voldríeu que fos, però sóc jo, i a vegades és guai que sigui jo. i que sigueu vosaltres.
abraceu-vos de part meva. ja. ara mateix.

Berlin

18-07-1007. Berlín té uns colors tan bonics. fins i tot en la brutícia. I hi ha gent pintant a les parets. Berlín és verda i alhora és espanyola. i un senyor que es diu Darko. i músics preciosos i aigua del grifo. Berlín respon en alemany encara que comenci amb poemes del Borges, desitjos d'anells, o l'Iñaki, català, venint a buscar-nos a l'estació. Tinc tanta son. A Berlín tampoc tiraré les colilles al terra. perque és tan bonic. tot i que no estic pagant el metro. Berlín porta accent (a e i o u as es is os us en IN).

23-07-2007. He descobert la inmensitat de la foscor. a Berlín. però una foscor bonica. d'arena. i sales grans i petites i passadissos i portes obertes i tancades. no importa. igual és això Berlín. el no importa, vull dir. primera droga, primera polla, primera jam. vaig a cosir les meves sabatilles negres. millor, he parlat amb la padrina.

24-07-2007. Berlín és com Barcelona. però parlen en alemany. llavors no els entenc. hi ha nens jugant a futbol i lidls. quan visqui al raval no compraré al lidl. no per res. perque és lleig. avui he guanyat amb un 1. i vivim a un dotzè pis. i no paro de menjar. això sempre em passa quan estic prima. que no paro de menjar. enfrontar-se a les coses de barcelona és tan llunyà. i tan mandrós. potser per això em fa mal la panxa. només els ocells són lletjos a Berlín. i les abelles. però els ocells i les abelles són lletjos a tot arreu.

26-07-2007. penso en tornar a Barcelona. Berlín és bonic. si en tens ganes. a mi em dóna mal de panxa. encara que em curin explicant-me històries dels inicis del món. que com tothom sap es basen en el moment en que els pops els primers éssers vius del nostre planeta van menjar-se les seves vuit potes i es van convertir en cocodrils que per insultar-se entre ells es deien fill de popa. odio no saber alemany. aquí tot passa en alemany. sinó ets un turista. jo vull ser berlinesa. els turistes són lletjos.

27-07-2007. no more Berlín. goodbyelenin. sóc tan ràpida. no more Berlín però m'ho compro tot. això no treurà el meu monstredelapanxa però com a mínim sàcia les seves necessitats inquisidores. no sé perque m'ha sortit inquisidores. però queda guai. tinc unes sabates blaves precioses i demà a aquesta hora ja farà més de quatre hores que estaré a barcelona perque me'l treguin. el monstredelapanxa. les sabates no mes les treuran mai. no de portar-les posades. evidentment. quina pena deixar Berlín. però quines ganes d'abraçar-te. a tu. a tu. i a tu. i a qui vulgui. bé, depèn. aquests viatges es fan sols. la companyia es troba a Berlín. i es fan parlant en alemany. sinó no hi ha bromes. ni al metro ni a la botiga ni al tram. al tram no només no hi ha bromes sinó que t'envien al papiol alemany (segur que a alemanya també hi ha un papiol) i no et diuen com tornar. tornaré a Berlín. que és preciosa. però quan sàpiga alemany. vull ser berlinesa. quines sabates blaves tan boniques.