I wanna be a platinum blonde.

yeah. right. good. whatever.

Per la Jeny

Has de ser americana, tenir les mans boniques, el cabell llarg i llis i un vestit morat amb escot paraula d'honor. A mi a vegades m'hagués agradat ser-ho. I si realment volgués aprendre algun instrument seria aquest, perque és el més celestial i el que voldria que sonés si algun dia camino vestida de blanc amb un ram de flors rosa pàlid al més pur estil convencional. A l'església de Sant Llorenç, l'altre dia, vaig pensar que potser anar a missa tots els diumenges em treuria l'ansietat pel sentiment de pertinença i de comfort que transmet aquell senyor.

L'Ave és rapidíssim i et tornen de seguida els llibres oblidats. Perdre la biografia de Bob Fosse era com perdre qualsevol esperança de ser alguna cosa l'endemà, i suposo que aquest sentiment de perdició va provocar la meva epifania eclesiàstica. Aquest, i l'abraçada tan forta a algú i d'algú que no sabia que estimava tant. Algú que no importa quin pentinat es faci que sempre li queda bé i que sap valorar uns bons macarrons. Algú que té el somriure més màgic i més tranquilitzador. Dos nens només poden ser tan meravellosos com ells tenint uns pares amb tant d'amor com els que ells tenen.

El senyor de l'acordió l'havia perdut per sempre, però aquell dia el vaig trobar a l'estació de Sants. No sé si em va reconèixer, però jo li vaig donar totes les monedes que portava. Ell a mi em va donar la melangia d'una mala època que es va fer dolça al comparar-la amb aquesta.

Per tocar l'arpa has de ser americana, tenir les mans boniques, el cabell llarg i llis i un vestit morat amb escot paraula d'honor. Per tocar l'acordió has de ser d'algun país de l'est, tenir el cabell gris, expressió de bondat i tristesa i pantalons de color blau fosc, camisa blanc desgastat. Per ser mare has de ser com la Jeny.