dilluns, 12 de novembre del 2007
too late now
ahir t'hagués cantat too late now. perque a vegades m'encantaria que la vida real fos sempre un musical. i que ens poguéssim dir tots les coses cantant. i que per una força superior a nosaltres al mig del carrer es formés una dansa totalment acompassada d'amunts i avalls, salts, girs i grands battemants (però no tants com a grease). cadascú seria el protagonista del seu propi musical. i la vida seria totalment més feliç i melangiosa. suposo que és massa tard, que ja ens hem acostumat a parlar i no cantar. a caminar i no ballar. jo seguiré intentant-ho, per això em sé totes les lletres de les cançons, per si de cas algun dia el món comença a seguir-me en el meu propi musical. i estarè atenta, i si vosaltres canteu, faré el possible per fer un bon cor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
si jo pogués cantar... Però la vida no seria més bonica, si cantés jo, t'ho asseguro. A ballar sí que m'atreveixo, així també descarregaríem tensions i dormiríem millor. El petons més grans per tu, estimada.
vale! pues dimecres quan et vegi a mig manhattan o cosmopolitan em posaré a cantar. cantaré with a llittle help from my friends dels beatles. t'ho dic perque et comencis a preparar la coreo.
Aquest m'ha agradat jajaja!, jo tambe vaig per la vida a vegades pensantme que soc a un musical pero per favor no aquesta cursilada que poses, jo preferiria com Alicia caure en el mon dels joves estudiants de spring awakening o les gracioses geishes del mikado i formar part de la seva vida repetint les mateixes melodies, viuria constantment emocions d'amor, d'intriga i laments i de tant que m'agradaria mi quedaria eternament, fugint per sempre de la meva miserable cadira d'oficina.
Publica un comentari a l'entrada