Dedicat a lamevaamigaespinach aka micanicacampeona. Prou de brutícia, prou de roedores i a casa ni un sol canari; tingui una pota, dues, tres o quatrecentesmil. Gràcies de totes formes màrius.
5 comentaris:
Anònim
ha dit...
diguem NO ROTUND a la marginació de canaris mutilats. SI SENSE MIRAMENTS a la seva integració a la societat. jo convenceré a l'oscar i em portaré el meu canari coix i li posaré una metralleta com a cama, igual que en robert rodriguez a la seva peli... muacs!
oj, aj, uijjjj!!! Ce soir ja sé amb què somiaré! Ben trobat! Visca les coses netes! Petons, però de rateta que escombrava l'escaleta, que són més escaients... Et compraré un llaçet rosa!!!
no l'he vist mai, però cada dia em fa més por el teu canari, màrius. jo no somiaré amb rates, jo somiaré amb canaris amb metralletes i tortugues sense pota. la rateta que escombrava l'escaleta és la mateixa que la que es posava un fil al dit per recordar-se de les coses? i després no se'n recordava de perque s'havia posat el fil? jo no em poso fils per recordar les coses, jo creuo els dits. però si em compres un llacet rosa igual fa la feina.
No. La rateta no es posava cap fil per recordar res.
Un matí, la rateta que escombrava l'escaleta, es va trobar un dineret. Què en faré d'aquest dineret? Va preguntar-se... Ja ho tinc! Em compraré un llacet rosa, que l'amor s'hi posa, i així trobaré un maridet. La rateta es va lligar el llaç rosa a a la cua i es va plantar la finestra, esperant que desfilessin davant seu els pretendents. Primer va passar un gos i li va dir: rateta, rateta, tu que ets taaaan boniqueta... que et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí? I la rateta va respondre: perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu? El gos es va escurar la gola i va etzibar-li un BUP, BUP que la va eixordar del tot i per moltes hores. Com que la veu del gos, a la ratetat, no li va plaure gens, el va engegar a pastar fang i el gos se'n va anar amb la cua entre cames -una expressió que sempre he trobat molt encertada en aquesta situació-. Després del gos va arribar un gall, després un grill, i un ruc i potser fins i tot una marmota -mascle, s'entén-. I a tots els va negar el seu amor, la rateta, perquè la seva veu era massa brusca, massa estrident, massa lleu o massa poc vellutada. Quan crèia que mai no trobaria un pretendent prou refinat, va arribar Monsieur Le Chat. Negre, brillant, amb un caminar sinuós i una caiguda d'ulls que posava la pell de gallina. O de rateta. La rateta, amb el seu llacet, li va demanar de nou a Monsieur Le Chat Noi, que li deixés escoltar la seva veu -que prometia, veient aquell desplegament de qualitats tan atractives-. Quan Monsieur Le Chat va obrir la boca per deixar anar el seu miol, el món es va aturar i el cor de la rateta presumida va saber del cert que mai no s'inflaria tant i tant davant de res ni ningú que no fos Monsieur Le Chat. Aquell mateix dia es van casar i se'n van anar de lluna de mel. I aquella mateixa nit, mentre la rateta, arraulida sobre el pit de Monsieur Le Chat Noir demanava més miols dolços, va passar el que ningú mai no imaginat. Monsieur le Chat va obrir la bouche, però no pas per xiuxiuejar cap paraula d'amor felí, sino per engolir la seva nova muller d'una queixalada.
Això, amiga meva, és un faula sobre falses apareces i pitjors intencions. Només un retall de ficció infantil que desvetlla la realitat dels gats negres i ens posa davant els ulls el que és natural, el que és llei de vida: que t'ensarronin i et fotin una mossegada de la que costa recuparar-se. Hi ha gats, hi ha serps, hi ha rucs, hi ha cucs... i garses! I ampolles de bon vi per fer passar el regust, sempre amargant, ta de víctimes com de botxins.
5 comentaris:
diguem NO ROTUND a la marginació de canaris mutilats.
SI SENSE MIRAMENTS a la seva integració a la societat.
jo convenceré a l'oscar i em portaré el meu canari coix i li posaré una metralleta com a cama, igual que en robert rodriguez a la seva peli...
muacs!
oj, aj, uijjjj!!! Ce soir ja sé amb què somiaré! Ben trobat! Visca les coses netes! Petons, però de rateta que escombrava l'escaleta, que són més escaients... Et compraré un llaçet rosa!!!
marrameu!
no l'he vist mai, però cada dia em fa més por el teu canari, màrius. jo no somiaré amb rates, jo somiaré amb canaris amb metralletes i tortugues sense pota.
la rateta que escombrava l'escaleta és la mateixa que la que es posava un fil al dit per recordar-se de les coses? i després no se'n recordava de perque s'havia posat el fil? jo no em poso fils per recordar les coses, jo creuo els dits. però si em compres un llacet rosa igual fa la feina.
No. La rateta no es posava cap fil per recordar res.
Un matí, la rateta que escombrava l'escaleta, es va trobar un dineret. Què en faré d'aquest dineret? Va preguntar-se... Ja ho tinc! Em compraré un llacet rosa, que l'amor s'hi posa, i així trobaré un maridet. La rateta es va lligar el llaç rosa a a la cua i es va plantar la finestra, esperant que desfilessin davant seu els pretendents. Primer va passar un gos i li va dir: rateta, rateta, tu que ets taaaan boniqueta... que et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí? I la rateta va respondre: perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu? El gos es va escurar la gola i va etzibar-li un BUP, BUP que la va eixordar del tot i per moltes hores. Com que la veu del gos, a la ratetat, no li va plaure gens, el va engegar a pastar fang i el gos se'n va anar amb la cua entre cames -una expressió que sempre he trobat molt encertada en aquesta situació-. Després del gos va arribar un gall, després un grill, i un ruc i potser fins i tot una marmota -mascle, s'entén-. I a tots els va negar el seu amor, la rateta, perquè la seva veu era massa brusca, massa estrident, massa lleu o massa poc vellutada. Quan crèia que mai no trobaria un pretendent prou refinat, va arribar Monsieur Le Chat. Negre, brillant, amb un caminar sinuós i una caiguda d'ulls que posava la pell de gallina. O de rateta. La rateta, amb el seu llacet, li va demanar de nou a Monsieur Le Chat Noi, que li deixés escoltar la seva veu -que prometia, veient aquell desplegament de qualitats tan atractives-. Quan Monsieur Le Chat va obrir la boca per deixar anar el seu miol, el món es va aturar i el cor de la rateta presumida va saber del cert que mai no s'inflaria tant i tant davant de res ni ningú que no fos Monsieur Le Chat. Aquell mateix dia es van casar i se'n van anar de lluna de mel. I aquella mateixa nit, mentre la rateta, arraulida sobre el pit de Monsieur Le Chat Noir demanava més miols dolços, va passar el que ningú mai no imaginat. Monsieur le Chat va obrir la bouche, però no pas per xiuxiuejar cap paraula d'amor felí, sino per engolir la seva nova muller d'una queixalada.
Això, amiga meva, és un faula sobre falses apareces i pitjors intencions. Només un retall de ficció infantil que desvetlla la realitat dels gats negres i ens posa davant els ulls el que és natural, el que és llei de vida: que t'ensarronin i et fotin una mossegada de la que costa recuparar-se. Hi ha gats, hi ha serps, hi ha rucs, hi ha cucs... i garses! I ampolles de bon vi per fer passar el regust, sempre amargant, ta de víctimes com de botxins.
Publica un comentari a l'entrada