dimarts, 20 de novembre del 2007

les meves ulleres noves

feia dies que no veia la llum del sol. perque el sol és car de veure avui en dia. més que res perque és novembre i els dies cada dia són més curts, però els horaris són els mateixos. feia dies que vivia en el món de l'audrey enamorada de l'agente cooper sense abraçar amb amor a ningú. avui tot era gris i poc colorit. avui pensava que el meu cos era més tou cada vegada. cada vegada més líquid. i insípid. com un puré. i odio amb totes les meves forces els purés. em donen nàusees. no els suporto. feia dies que volia eliminar la paraula cansada del meu vocabulari sense arribar a aconseguir-ho del tot. avui era blanche dubois però no ho veia de forma romàntica i bonica. avui només era una pintura de tiziano si era magdalena la puta atormentada. avui tot era gris i poc colorit. feia dies que no veia la llum del sol. avui he arribat a pensar que les meves noves ulleres de sol de color groc no tenien importància. què tonta sóc. però avui has vingut tu i m'has regalat els colors una altra vegada. i t'he abraçat amb tant d'amor que ni t'ho imagines. avui tampoc he vist el sol, però he vist les llums de nadal penjades i m'ha fet tanta il·lusió que no puc ni esperar a que les encenguin. que bonics són els colors. que bonic és tenir de sobte une grande soeur tan meravellosa. no tardis massa en venir que t'enyoro abans d'hora.


comprar-se les ulleres de sol quan ha passat l'estiu és el millor que es pot fer. i jo ja tinc ulleres noves. les meves ulleres noves.

2 comentaris:

Anna Espinach Llavina ha dit...

com diria el Josep: guaaaaaaaaaaaaapa. Que bonic.

Anna Espinach Llavina ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=OI0qcc-8cSY&feature=related

MAREDEDEUSENYOR!!!!! T'ENCANTARÀAAAAAAAAA