últimament a la meva vida tinc la inquietant sensació que res no acaba de funcionar. no és que no funcioni del tot com 'oh shit what a fucking life!' sinó que comença a funcionar bé, però no acaba de fer-ho. com si tot a la meva vida funcionés a mitges. només per un costat, només amb el profe, només els fogons, només si som dos. i això em comença a posar una mica miqueteta nerviosa.
a moments tinc la impressió que sóc jo que m'he tornat boja. que en realitat les coses funcionen bé, però jo estic paranoica i veig errors per tots costats. que van bé els dos costats, que sola me'n sortiria, que la caldera també, que mai som més que dos. però no.
definitivament els meus jbl radial altavoces black funcionaven només per la dreta. el primer indici el vaig tenir quan, degut al so (que sí surt per davant i per darrere) els meus altaveus rotaven en direcció a les agulles del rellotge. és una imatge difícil d'explicar, però força simpàtica. algun amic teu diria que són els fantasmes, que es desperten amb la música, però després de posar la mà i l'orella a l'altaveu esquerra i de pujar i baixar molt el volum i de canviar varies vegades de cançó he determinat que efectivament estaven trencats.
les meves classes de matemàtiques també funcionen només per un costat. s'han convertit en un desordenat conglomerat de paraules endomòrfiques, símbols imaginaris i nombres ideals que no arriben ni a qualitat de conceptes. amb el professor de problemes, que és simpàtic i té els ulls blaus sortits, sembla que tot s'ordena i em crec durant unes hores que si agafo el llibre l'entendré. fins que agafo el llibre i no l'entenc.
per fi després d'un mes de viure aquí avui han vingut a posar el gas. això sí era fàcil de funcionar del tot. obren la clau i 'paf' somnis fets realitat d'una banyera d'aigua calenta calentíssima cremant casi bullint i bombolletes i espelmetes. i resulta que la nova normativa diu que hi ha d'haver un dispositiu que separi la caldera de no se què. així que 'te pongo el gas, pero te bloqueo la caldera, vale?' como vale? vale nada! i la meva banyera d'aigua calenta calentíssima cremant casi bullint i bombolletes i espelmetes? bombolletes i espelmetes les que vulguis, però l'aigua freda. això sí, ja puc fer-me espaguetis. ja no tinc excusa per menjar menjar preparat.
tu i jo sols funcionem. però no som només dos. si ella es posa en contacte amb tu et tornes boig. i deixem de funcionar.
hagués estat infinitament bonic que t'haguéssis adonat de lo fàcil que és deixar de creure en les pel·lícules i creure en les coses reals. en com ens agrada ballar el twist. escoltar música al vinil nou. veure blue velvet o badlands. passar 6 mesos a LA o 5 dies a nova york. desitjar que el barça guanyi tots els partits i el bojan faci molts gols.
però no.
ja n'hi ha prou.
sortosament a la FNAC tenen el talonari de garantia total i només fent unes quantes cues et canvien els jbl radial altavoces black que només funcionen per la dreta per uns jbl radial altavoces black que funcionen pels dos costats. a la vida en general hi hauria d'haver un servei de garantia total. quan alguna cosa no funciona hi vas, fas tres cues i nou de nou. no sé si a tu podrien arreglar-te, però a mi potser sí. i llavors al passejar pel carrer deixaria de pensar en comprar-te el vinil vermell de l'elvis de l'aparador.
però les cues a la vida real són més llargues que a la FNAC.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
els altaveus de l'equip del tatxo també funcionaven només per un altaveu... És curiós, perquè fa un any ni te'n vas adonar, del problema. I el problema no és el dos. Tu no ets dos, estimada. Tu ets deu, cent, mil. I tu i jo, serem tres, comptant amb la dona de fer feines. Mira't Ya no somos dos. Bona teràpia que vaig fer fa un any. Segueixo enamorada, però amb la convicció que tres és massa.
però les cues de l'fnac serveixen per a que t'oblidis de les altres cues. fes-ne moltes... i demana que t'hi acompanyin.
ja, avui he pensat en anar a l'aeroport a posar-me a les cues del check-in. i fer cues llarguíssimes i a l'arribar preguntar 'on està el lavabo?'. perdre el temps és una bona manera d'adonar-te que no l'has de perdre. i fer cues és la pitjor manera de perdre el temps.
En vistes del teu delit per perdre el temps se m'acuden dues propostes. La primera és que m'intentis ensenyar a ballar el twist (amb aquesta, per postres et fotras un fart de riure veïent com es contorsiona un cos d' 1'90 que té el ritme al cul i el cul de vacances). I la segona és que t'assentis i escoltis un dels meus monòlegs innacabables (tinc varis temes, però potser el més interessant per a aquesta ocasió seria "com es pot interpretar un compàs de 5/0 entent que la unitat de dit compàs és el resultat de dividir una rodona (és a dir: 4) per 0?".
Ja ho saps: A disposar.
Publica un comentari a l'entrada