mons paral·lels

existeix un món paral·lel que estic començant a descobrir. fins fa poc pensava que era un món paral·lel més a prop de la realitat absoluta que el món real de la vida mateixa. a mesura que passen els dies i passen les classes ho poso cada vegada més en dubte. els matemàtics es dediquen a estudiar les veritats més exactes sense donar-los-hi cap utilitat. i això provoca que tots els matemàtics tinguin una condició vergonyosa constant farcida de falsa modèstia i sobèrbia racional. em fascina veure els meus professors, que saben més del món que casi ningú, caminar pels claustres amb els hombros encongits i la mirada a terra, però fent petits saltironets a cada pas. em fascina que diguin que E és subespai vectorial de R4 ja que ve donat per l'equació linial b-c=0 i afegeixin 'i ja no cal demostrar res més'. com si fos poc.

a la facultat de matemàtiques són tan seriosos que si la professora no hi és envien a una pobra substituta. que amb prou feines ha tingut temps de dutxar-se abans de venir i que té por d'apretar massa el guix no fos cas que de tant apretar-lo es trenquin el guix, la pissarra i la paret i el seu primer dia de classe sigui una catàstrofe. el que no té en comtpe és que si no apreta no veiem un carajo i uns ens posem a escriure sobre ella a les nostres llibretetes personals i altres a parlar, uns a llegir el diari gratuit i altres a dormir. i el nerviosisme del primer dia de la substituta va in crescendo. ser substitut és sempre una catàstrofe.

a la facultat de matemàtiques són tan seriosos que al lavabo hi ha una màquina de preservatius. no fos cas que entre matriu i matriu ens assaltés la necessitat imperiosa d'anar a mantenir relacions sexuals al wc i no tinguéssim condons a sobre. o potser és amb la previsió de que els prematemàtics siguem tan vergonyosos que no poguem ni anar a la farmàcia a demanar uns preservatius en veu alta i els haguem de comprar a 0'50€ (o 50 centaus) el condó ben tancadets a dintre el wàter, com qui no vol la cosa, a recer de les mirades inquisidores del farmacèutic i dels altres compradors.

a partir d'avui i a partir d'això em miraré als meus companys de classe d'una altra manera. quants d'ells es deuen mirar durant la classe enviant-se senyals amagades de trobar-se al lavabo a la pausa per una aferrissada? i si algun d'ells em mira a mi i jo no me n'he adonat i m'estic perdent el frenesí d'un polvet ràpid als wàters freds amb un adolescent ple de granets vermells?

hauré d'estar atenta.

espero que si això passa sigui algun dels que m'agraden. dels que no escriuen res, no prenen apunts a classe, només miren i escolten de braços creuats, i amb això ja en tenen prou. tant que en saben.