Fa un parell d'anys, després de llegir Resurrección, escrivia en una petita llibreteta que encara guardo les coses de cada dia que em semblaven boniques. Per no oblidar-les com Nejliudov i recordar sempre l'esperit de joventut i naturalitat que m'envoltava. És tot senzill i personal, fins i tot egoista.
Hi guardo entre d'altres caminar sota la pluja torrencial després de que el Barça guanyi, les trucades telefòniques des d'una cabina, que un antic professor que estimava tingui una filla que es diu Isolda, anar a buscar aigua a la font amb un càntir, menjar castanyes, les cartes sense enviar i que ordenar-ho tot signifiqui desordenar-ho tot abans.
Avui he desordenat tota una habitació per ordenar-la. Avui plourà després de guanyar al Madrid i menjaré la xocolatina 13 del meu calendari d'advent. Potser avui la Isolda fa tres anys i potser em truquen des d'una cabina. No crec que escrigui una carta inacabada ni que vagi a buscar aigua en una font amb un càntir, però mai se sap.
Avui obriré de nou la meva llibreteta de les coses boniques per escriure-hi aquesta. Perque quan ho he llegit al diari se m'ha posat la pell de gallina en veure que encara hi ha joves que es queixen de formes boniques i amb sentit comú. I perque m'han donat ganes de tornar al batxillerat, que engeguin el pla bolonia i quedar-me tota la nit amb els meus companys de Ceret escoltant al Monsieur Richard i a la Señorita Miñambre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada