dissabte, 27 de desembre del 2008

El bizco de Prosegur*

Perdre l'Ave és cosa de dos minuts. Ningú es creu que sigui millor fer la reclamació al lloc de destí, i menys encara si resta una hora d'espera fins al proper tren. Estic segura que la Mònica i jo vam arribar al control a i 37; tres minuts abans de la sortida del tren, un minut abans de que tanqui el control. En teoria. A control tancat és relativament normal que el guàrdia de Prosegur et digui tonta quan et troba intentant saltar la cinta elàstica que et separa del tren. El fet que sigui bizco només li dóna més gràcia a la tonteria.

A la tonteria de no saber on està Vigo però saber amb seguretat que si les teves amigues es diuen Pili i Tamara no has nascut al País Basc. A la tonteria de pagar 30 euros més per agafar un tren pitjor, no viatjar en club i arribar dues hores més tard. A la tonteria de voler un pastís de poma deu minuts abans i un paquet de tabac sota la pluja. A la tonteria dels Nadals al Refugi de Viana, cada any més ràpids i cada any més estrepitosos. A la tonteria de fer reclamacions després de les teves tres copes de cava i les restes de les dels demés.

A les preguntes què diries sobre 'confiança' i 'família' em trobo responent cursilades i clichés. A mi també m'agradaria escriure cançons com la Mònica, la diferència és que mai em diria 'TuKaos'. Mai m'ha agradat canviar les c's o les q's per k's. Mai m'han agradat les abreviacions. Mai m'han agradat les faltes d'ortografia. Mai m'han agradat els bizcos.

Estimava l'Ave de la meva forma irracional habitual. Ara estic contrariada i ja no sé què pensar. Ara escolto la Zooey Deschanel i em pregunto quant de temps durarà el meu ros natural. Algun dia serà l'hora de tallar-lo d'arrel per comprovar de quin color torna a sortir. Que la meva germana gran hagi marxat i li demani a la petita de venir-me a fer companyia potser és una senyal. Mai sabré què són 'confiança' ni 'família', però sé que estimo un munt a la meva.



*Aquest text s'entitula 'El bizco de Prosegur' per una promesa a la Mònica. El títol real després d'escriure el text és 'Cursilades i clichés'. Perquè sóc una cursi i només parlo de clichés.

2 comentaris:

Anna Espinach Llavina ha dit...

my blonde... Estic segura que a i 37 estaves al control. I que el guenyo era idiota. El món és ple de guenyos que et fan perdre els trens... I tens una certa tendència a trobar-los tu.

La germana petita ocuparà l'habitació de la gran? Cuidao, que no acabis vivint entre peixos! jeje...

I love you!

(pd. el dia oficial de la birra amb el cosí Màrius quan es reprèn?)

Suzy Lee ha dit...

pues el cosí màrius va venir ahir a fer-me companyia, però vam decidir que aquesta setmana tenim dos dies pendents per recuperar l'anterior.

El pròxim ha de ser a Gràcia, prop de la teva llar, perque ens la ensenyis ben ensenyada. Ja li dic quelcom pel facebook perque creï un esdeveniment.

Un besito! (t'enyoro molt molt molt) (la casa fa pena)