Kaija Saariaho

La música contemporània no m'agrada, però la compositora contemporània sí. Encara que sigui cursi.

Una dona tranquila

Em tranquilitza saber que, si el meu nòvio se'n va amb una altra (no diré el que penso de l'altra) és qüestió de genètica. Que no he d'estar enfadada amb ell per traicionar la meva confiança, no sentir inseguretat preguntant-me si m'estima prou. Es tracta d'una cosa tan predeterminada com el fet que té els ulls marrons. Nou mesos abans que ell nasqués, quan l'espermatozou del seu pare va ajuntar-se amb l'òvul de la seva mare i les tires d'ADN van unir-se formant parelles; al destí incofusible i irremediable, va escriure's que el meu nòvio em seria infidel. Em tranquilitza saber que no es tracta de que el meu nòvio sigui un fill de puta o un imbècil, saber que no tinc dret a odiar-lo ni a sentir-me ofesa, que es tracta d'una cosa inherent en els homes.

Em tranquilitza saber que si ho faig jo sí sóc una filla de puta i una fastigosa, perque, genèticament, jo he nascut per ser fidel i no pensar ni desitjar mai a cap altre home que no sigui ell (de fet, com a dona no acabo d'estar segura si m'està permès desitjar a ningú).

Dóno les gràcies als científics suecs per haver fet aquesta investigació. Dóno les gràcies als investors suecs que han donat els seus diners als investigadors suecs perque poguessin fer aquesta investigació. De sublim importància. No importen els càncers ni els sidas ni les pobreses. El més important és demostrar que els homes són infidels genèticament, ara tots podem estar tranquils, ara ja puc estar tranquila.

L'únic que em preocupa és, a qui dóno la culpa de les seves infidelitats; a la seva mare o al seu pare?

Las malas amigas

Somos tacañas, perezosas e impuntuales. Desaparecemos porque sí y nunca escuchamos ni nos escuchamos. Nos gusta hablar sin parar sobre lo buena que soy yo y lo malos que son el resto. Somos envidiosas, sobre todo entre nosotras. Siempre necesitamos ser el centro de atención y la que más gusta a los chicos, cada una a su manera. No confiamos en nosotras y nos criticamos la una a la otra a las espaldas. A veces nos insultamos a la cara, y en pareja nos burlamos sin piedad de los miedos y manías de la otra. Somos maniáticas, vanidosas y altivas. No aceptamos ni las críticas ni las malas notas, y siempre queremos que las cosas se hagan a nuestra manera.
Nunca hemos tenido amigas, estamos aprendiendo.
...a pesar de todo, nos gusta TANTO bailar.



Por las compañeras, queridas y amantes.
Por la camioneta que nos llevará hasta Polonia.

Nos vamos a Burgos, cambio y corto.

Vestirdenegro

Vestirdenegro es un croma de una bailarina vestida de negro delante de una pared negra grabado en Super 8. O eso, o es un croma de una bailarina vestida de blanco delante de una pared blanca grabado en Super 8.

Vestirdenegro es Brigitte contándonos las animaladas que les hacen a los pobres animales al matarlos para que nos los podamos comer. Y es Brigitte insultando a todos aquéllos que matan animalmente a los pobres animales. O eso, o es Brigitte insultando a cualquiera que le moleste: a Andrés Corchero y su impertinencia, a los conductores que no saben conducir por el carril de la derecha, a los que gritan demasiado o demasiado poco, a los estúpidos que no dejan vivir y a todos los que nos hacen enfadar.

Vestirdenegro son canciones de verano con fondos dorados. O fondos plateados. O fondos de colores. La dualidad es excelente, pero el blanco y negro cansa y la decisión de un color resulta imposible pues la elección de un color supone la eliminación de todos los demás. Amarillo, rojo, verde, azul. Dorado.

Vestirdenegro son armas de fuego y armas blancas. Son ataques desesperados con pistolas, espadas, escopetas y navajas. Flechas, arcos, abanicos y pinturas en spray. De vuelta al blanco. O de vuelta al negro.

Vestirdenegro es una inmensidad de purpurina. Lluvia de purpurina. Desierto de purpurina. Purpurina sobre blanco o sobre negro.

Vestirdenegro no significa nada. Significan las ganas de bailar y las ganas de escondernos. Las ganas de mezclar lo bonito y de rompernos por partes. De esconder una mano, las piernas y el ombligo. De quitarnos las botas sin que nos vean y enseñar las bragas invisibles. De llevar guantes largos y pintarnos el cuerpo entero. De llevar coletas altas de pelo liso.

Vestirdenegro no acaba deshaciéndose. Vestirdenegro gana. Acaba contenta. Leyendo un libro de Blondie o pintándose las uñas. O eso, o lo que es lo mismo, bailando sin parar.

Sharon Tate exercises on trampoline from the 1967 movie 'Don't Make Waves' with Tony Curtis.

Em sembla que em deixaré créixer el cabell fins que el tingui molt i molt llarg i molt i molt ros. Trobo a faltar les cames elàstiques i els caballitos a l'estiu.Tenir una caseta a l'arbre amb una politja per pujar les barbies despullades i els clics sense cabells. Que el problema sigui que s'han acabat les monedes per jugar al billar i que els globus d'heli es desinflen per la nit. Que les discussions siguin per si per salvar s'ha de passar per sota les cames o només tocar la mà. Que els desitjos siguin un gelat de stracciatella i coco o un caballet de cartró.

Significarà això que ja vull tenir fills?

CLAPTON IS GOD

Sempre m'han agradat els costums, suposo que perque donen seguretat i proposen un petit ordre en les vides desordenades. Jo dormo sempre al mateix costat del llit, em poso sempre la bota esquerra abans que la dreta i procuro tenir el volum de la ràdio del cotxe en número parell o múltiple de 5. Hi ha a qui li molesten aquest tipus de costums, els mal anomena manies tontes, però a mi m'agraden.

El que més m'agrada, però, és un costum que no tinc jo; qui el té és el Josep Maria, i es tracta de posar-se el sobre del sucre del café al nas després de cada àpat. Diu que les bromes que li fan més gràcia són les de pastissos a la cara i li ensenya a la seva filla que el millor músic de la història és l'Eric Clapton. Jo preferiria que li parlés de l'Elvis Presley, la Velvet Underground o el Dean Martin, però m'encanta la gent que té principis forts i els defensa per sobre del que diuen els experts. Al cap i a la fi, qui són els experts?

Ell és expert en donar opinions basades en primeres impressions plenes d'amor i potser aquest tret seu m'agrada fins i tot més que el seu costum del sobre del café. Fa que qualsevol es senti família quan acompanya la família i totes les amigues que he tingut l'han recordat, suposo que degut la seva bella honestedat al riure. Del Josep Maria t'enamores a primera vista i t'enamores cada vegada més.

Saber que tens fidels lectors que et demanen una nova entrada fa il·lusió; i més encara si els fidels lectors no són només pianistes, també són triatletes. Aquesta entrada li dedico a ell, al meu tiet triatleta que ha esperat fins als 40 a casar-se i tenir una filla per tal d'assegurar-se d'escollir la millor dona i tenir la millor filla; li dedico aquest video dels Yardbirds, el grup on començà Eric Clapton, perque sé que a ell li agrada ballar així.