dissabte, 14 de juny del 2008

CLAPTON IS GOD



Sempre m'han agradat els costums, suposo que perque donen seguretat i proposen un petit ordre en les vides desordenades. Jo dormo sempre al mateix costat del llit, em poso sempre la bota esquerra abans que la dreta i procuro tenir el volum de la ràdio del cotxe en número parell o múltiple de 5. Hi ha a qui li molesten aquest tipus de costums, els mal anomena manies tontes, però a mi m'agraden.

El que més m'agrada, però, és un costum que no tinc jo; qui el té és el Josep Maria, i es tracta de posar-se el sobre del sucre del café al nas després de cada àpat. Diu que les bromes que li fan més gràcia són les de pastissos a la cara i li ensenya a la seva filla que el millor músic de la història és l'Eric Clapton. Jo preferiria que li parlés de l'Elvis Presley, la Velvet Underground o el Dean Martin, però m'encanta la gent que té principis forts i els defensa per sobre del que diuen els experts. Al cap i a la fi, qui són els experts?

Ell és expert en donar opinions basades en primeres impressions plenes d'amor i potser aquest tret seu m'agrada fins i tot més que el seu costum del sobre del café. Fa que qualsevol es senti família quan acompanya la família i totes les amigues que he tingut l'han recordat, suposo que degut la seva bella honestedat al riure. Del Josep Maria t'enamores a primera vista i t'enamores cada vegada més.

Saber que tens fidels lectors que et demanen una nova entrada fa il·lusió; i més encara si els fidels lectors no són només pianistes, també són triatletes. Aquesta entrada li dedico a ell, al meu tiet triatleta que ha esperat fins als 40 a casar-se i tenir una filla per tal d'assegurar-se d'escollir la millor dona i tenir la millor filla; li dedico aquest video dels Yardbirds, el grup on començà Eric Clapton, perque sé que a ell li agrada ballar així.

4 comentaris:

Anna Espinach Llavina ha dit...

Que bonic! Jo, al Josep Maria el conec poquet, d'un parell de cops, però trobo que el que has escrit és molt encertat. Ja saps que em vaig declarar fan seva al primer minut!

Suzy Lee ha dit...

gràcies. m'alegro de descriure bé. jo també sóc fan seva. i teva també.

lluis ha dit...

Quan he llegit lo del sucre al nas em semblava que el teu oncle es dedicava a esnifar el sucre en lloc de posarlo a la tasseta. Quin espant. Sera allo de que 'se cree el ladron...' jajaja Petons

lluis ha dit...

Nena que se t'ha assecat la ploma o que! :-) Animus i fes alguna entradeta!! I em de quedar un finde per anar al restaurant aquell! Petons