dissabte, 25 d’agost del 2007

cartes de tardes de pluja

19-08-2007

bona tarda de pluja des de sa tuna. hi ha qui diu que fa mal temps, però és mentida. fa el temps més bonic. han caigut els toldos i el internet no funciona i algo pita per aquí, però no sé que és. era l'alarma. devia avisar-me de que plovia, per si no me n'havia adonat. l'amule és fantàstic, i l'àlbum blanc dels beatles encara més. té una cançó que es diu honey pie que per ser reiterativa és tan dolça com la mel. però a ritme de charleston. que segur que no és un charleston, però a mi m'ho recorda i m'agrada.

my position is tragic.

el meu monstredelapanxa sembla que va marxant, però això mai se sap. torna sovint per les nits quan encenc el mòbil. igual és que el desperten les ones radioactives. o igual el desperten veus. o igual es desperta per la nit. com jo. esperant que li dongui una mica d'alcohol. segur que el monstredelapanxa té síndrome d'abstinència.

si el món es destruís, a sa tuna no ens en adonaríem, però si sa tuna es destruís, vosaltres us en adonaríeu? us escric perque estigueu atents. els trons sonen a destrucció. però si això passés seria una destrucció tan bonica que tots els que som aquí ara ens trobaríem en un racó entre els núvols sempre al sol, sobre la pluja menjant només honey pies. no els he provat mai. ni sé si existeixen. estaríen bons? jo no en sabria fer. en tot cas jo com sempre us convidaria al racó sobre els núvols. tot el temps que vulguessiu. igual el meu pare hi organitzaria concerts del llibert. o festes supersóniques plenes de champan rosat però que no fes mal al monstredelapanxa.

per aquí hi ha un restaurant que es diu comedor verdor. quin nom més bonic per un restaurant. comedor verdor. i al costat un hostal que es diu lindos huespedes. quin nom més bonic per un hostal. el cas és que fan un plat de formatge que crec que l'ingredient estrella és la mel. honey cheese. en una cançó no quedaria tan bé com honey pie, però això sí ho he provat. i està bonissim. i els macarrons donen morbo. això diu ma germana. qui sap si tornarà. a mi em donen morbo altres coses.

m'he comprat el manifesto de la lujuria. toma ya.
i li he robat a la meva mare la sexualidad de la mujer. toma ya ya.

faré del meu art i la meva dansa una luxúria constant tintada pel desig provocat per la sensualitat de la mirada i els cossos despullats sense adonar-se'n. les cames obertes amb faldilles i camisetes amples sense sostens. homes afeitant-se amb tovalloles blanques. i sexe en lugares comunes. terrats, motos, trens, rebedors i foto-matons. perque la dansa és tan sexual. aneu a una jam de contact sinó. jo li vaig dir al dirk i es va espantar. però deia la veritat. no pensava malament, com abans, pensava be. i en aquest cas no creia, pensava.

oh. els beatles diuen bona nit. però avui ja he dormit massa.

divendres a la nit l'alex de l'alex i la cris em va portar por ahi. m'obliga. està bé que m'obligui de tant en tant. vaig anar a l'inici dels temps. antics coneguts em miraven i pensaven: ¿esa es la Tuixén? perque els meus antics coneguts parlen castellà. alguns se m'acostaven a saludar-me, a alguns m'hi acostava jo. i amb altres la indiferència. quines coses. vaig coneixer un cambrer argentí, però no recordo el nom. sóc la despechada despechosa.

¿las grandiosas matanzas y hazañas de canibalismo? nuestra espontánea estupidez y el entusiasmo por la ilusión las destruirán (hugo ball). estic tan contenta de ser preciossista. de veure el món tan bonic alhora que espontàniament estúpid.
lo dolent de llegir és que quan llegeixes alguna cosa de seguida has de començar a llegir altres coses, i acabés amb una pila de coses per llegir i no en llegeixes cap, perque son massa i has de començar les classes i llegir els altres llibres que et diuen que llegeixis a les classes, que al final acabes per no llegir perque t'has passat massa estona per llegir un dels llibres que t'havien dit que llegissis. i resulta que el que has llegit tanta estona era el pitjor. quines coses.

un dia vaig escriure que la dansa eren matemàtiques. us ho adjunto perque entengueu el món de la dansa. i el de les matemàtiques. o més ben dit el meu. perque entengueu perque jugo al backgammon sola. contra mi mateixa. sempre vull guanyar amb les negres, però acabo guanyant amb les blanques. a no ser que faci una mica de trampes i tiri una mica malament amb les blanques per aconseguir que guanyin les negres. quina estupidesa més espontània. que guai. quines coses.

el disc de dear catastrophe waitress de belle and sebastian és el millor. escolteu-lo quan feu neteja. és la millor companyia. sobretot quan et saps les cançons i pots cantar-les amb el limpiacristales i ballar-les amb l'escombra o el motxo. m'encanta el limpiacristales. i els guants roses de rentar. però no sé rentar els plats amb els guants. amb els guants només sé rentar el lavabo. rento tan bé el lavabo. si fessin un concurs de rentar lavabos jo crec que guanyaria. n'estic seguríssima.

acabo aquí la meva història del 19 d'agost. quantes coses deuen haver passat els 19s d'agostos. avui la que ha passat és que jo us he escrit un mail. perque quan plou tinc ganes d'escriure cartes, però no tenia sobres ni segells i una carta, si no l'acabés quan la comences, no l'envies mai. i es queda sense enviar. i les cartes sense enviar són molt boniques, però avui tenia ganes d'enviar-la. llavors us he escrit aquest mail. quines coses.

bon dia, o bona tarda, o bona nit. sento no ser qui voldríeu que fos, però sóc jo, i a vegades és guai que sigui jo. i que sigueu vosaltres.
abraceu-vos de part meva. ja. ara mateix.

1 comentari:

Anna Espinach Llavina ha dit...

“N’estàs tan gelós que et costa de respirar. No ho havies estat mai de ningú. Ara entens què és això de la gelosia. És com un incendi que t’abrusa el cor.

No has envejat mai ningú i no has volgut ser mai un altre. Però ara enveges aquell noi amb tot el cor. Si poguessis, et canviaries per ell. Tot i sabent que als vint anys et torturarien i et matarien a cops amb una barra de ferro, voldries ser ell per poder estimar la senyora Saeki i perquè ella t’estimés a tu. Voldries abraçar-la i fer l’amor amb ella una vegada i una altra. Voldries acariciar tots els racons del seu cos i que ella acariciés tots els racons del teu. I, un cop mort, et convertiries en una història gravada per sempre en el seu cor. Voldries que cada nit t’estimés dins els seus records.

Sí, estàs en una situació ben curiosa: estàs enamorat d’una noia que no existeix i gelós d’un noi que ja és mort. Tot i així, aquest sentiment és molt més real i molt més punyent que qualsevol altre que hagis tingut fins ara. I no hi ha sortida. No hi ha la més mínima possibilitat de trobar una sortida. Estàs perdut en el laberint del temps, i el problema més gros és que no tens cap ganes de sortir-ne. M'equivoco?”

Kafka a la Platja
Murakami

(els monstresdelapanxa)