11-09-2007 hi ha moments en aquesta vida que t'assalta una imperiosa necessitat de rentar-ho absolutament tot. i quan em refereixo a tot vull dir tot. fins i tot les parets. aquesta imperiosa necessitat es pot deure a diferents motius. a) has recobrat el control de la teva vida i vols fer-ho patent rentant la casa. b) estàs a punt de recobrar el control de la teva vida i comences per fer-ho patent rentant la casa. c) la casa està feta una merda i ja n'hi ha prou. avui escullo a b i c. les tres.
a) recobrar el control de la vida sol ser una cosa parcial. hi ha dies que penses. ah. ara ho entenc. ah. ara sé per on vaig. ah. ara sé per on anem. ah. ara he trobat un lloc per mi. o molt a prop o molt lluny o a una distància moderada. ah. ara sé on estic. alemenys una mica. en una vida miserablement bel·la plena de verdures en purés i de flors de color rosa.
b) demà passarà alguna cosa important. a vegades es tracta d'una segona oportunitat. les primeres oportunitats sovint són fallides. sobretot si el dia abans d'una primera oportunitat no has rentat tota la casa. i més si ets un desenterat que mai sap les coses que s'han de saber. d'alguna forma moltes vegades ens sentim tots identificats amb aquell anunci que diu que les ofertes sempre les troben els altres i nosaltres mai. jo sóc una d'aquests. i la majoria. la maialen no ho és. la maialen sempre aconsegueix totes les ofertes i sap on s'ha d'anar i quan s'hi ha d'anar. i jo he viscut un any amb ella i encara no sé com ho fa. bé, sí ho sé. però a mi em fa massa mandra. per això casi mai sé les coses que s'han de saber. per sort sempre hi ha una segona oportunitat. i si no hi és la busques i la trobes. o no la busques i l'esperes.
c) si els pous normals ja són bruts. imagina't un pou de brutícia. no hi ha companyes de pis. però no estàs sol. vius amb tot tipus de companys estranys. siguin insectes de tot tipus. pols que s'agrupa en boles de pols que s'agrupen per formar els animals més asquerosos. paper de water de quan vaig plorar per tota la casa. diaris apilats. cables enrotllats. bolis, llàpissos, cds, pegatines, roba, muntanyes de roba i un pal. tot barrejat. i per tot arreu. i aquests no paguen. i llavors rentes el lavabo i et trobes amb una d'aquelles tiretes per treure els porus del nas i te la poses però segur que no em serveix de res perque jo tinc tants porus al nas que aquesta pobra tireta es morirà en l'intent. ja m'ho diu.
sort del limpiacristales. i de tenir una casa bruta per rentar en aquests moments. i tot de caixes per fer. per anar a una altra casa que també s'embrutarà. i encara s'embrutarà més perque és més gran. i així tindré molts més moments per recobrar el control de la meva vida. a son de belleandsebastian. o de qualsevol cançó que soni a l'ipod que algun dia em compraré i que estarà posat en ordre invers al contador de reproducciones per escoltar mentre rento les cançons que encara no he escoltat mai perque les he copiat directament d'un dvd de música del barragan. o de qui sigui. o de l'emule. perque a la casa nova tindré internet. mai he entès com s'escriuen els perques. mai de la vida. i m'agrada no saber-ho. alguna cosa s'ha de no saber. el control absolut és massa. sempre s'ha de deixar alguna cosa bruta. encara que sigui el mànec d'una porta.
i reivindico els petons en públic i les cases acabades de pintar que ja es poden començar a rentar per començar una nova vida. o la mateixa. però més gran.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
els perquès es deuen escriure com a un li don la gana. I netejar mola. Per això la gent bruta -prou de brutícia! gran eslògan- no en sap, d'escriure perquès, perquè a ells els mola més amuntegar la ronya i anar tirant. Venuts, probablement, a altres de més llestos que sí que sí que netegen i són molt més llestos. M'he llevat a les sis del matí, reinamora. NO esperis que articuli més que això. I molt menys, havent fet neteja de casa avui mateix. Llegir això ha estat com una revelació -com s'escriu aquesta paraula, per cert?- Petons de mister proper.
ai, que torno a ser jo. M'havia deixat una cosa: que sí, que visca els petons en públic. I com més públic, millor. Hi ha molt més del que s'hi veu, en aquesta frase. O això, o és que jo li vull veure.
Publica un comentari a l'entrada