fa poc tenia el cabell llarg i deia que no mentre menjava préssecs. ara el tinc curt i dic que sí mentre menjo pa amb nutella.
abans tenia nadadors i calendaris d'advent. ara el bingo tómbola, una nina molt fràgil i sensación de vivir. la seu de lleida, un ipod apocapoc i una flauta travessera. la brigitte bardot i el seu rock and roll. que no és rock and roll, ni és charleston. prenez soin de vous i blondie un sobre l'altre. al costat de les postals d'un pare(salvatpapasseit) que estimava les seves filles de veritat. o que sabia que si escrivia moltes postals boniques algun dia li publicarien. el petit príncep i les ballarines de degas, dues vegades: de veritat i en conte. al diccionari dels sentiments diuen que victor hugo va definir la melangia com la felicitat d'estar trist. colors d'una hortènsia pansida, rosa vell, blau destenyit. però ara mateix només tenim margarites. pansides. i blanques. els que no són poetes en parlen com un estado anormal de depresión, como un miedo o angustia prolongados, afirmando que la bilis negra y la flema producían un aumento de la temperatura y humedad del cerebro, oscureciendo así el espíritu y causando la melancolía.
además, dejar de amar y empezar a amar a un mismo tiempo es amar doblemente. y todo está colocado de manera tan ordenada y con un cuidado tan meticuloso que es fácil deducir inmediatamente que tiene la conciencia limpia y el alma tranquila. i com més et coneixo, molt més m'agrada el teu gos.
fa poc tenia dubtes. ara tinc massatges. amb càmares o sense.
tot és mentida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
A mi m'agrada molt el rosa vell i el blau destenyit. I les margarides pansides. Segur que algú, alguna vegada, també els va fer un poema. De moment, t'adjunto aquest.
Darrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa.
Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
Jo em crec el que passa en la nit estrellada d'un vers.
(Dona de Primavera, de Joan Margarit).
quins poemes bonics espinach....
i que no escrius res més...?
Publica un comentari a l'entrada