Totes i cadascuna de les nits que surts a ballar arriba un moment que tens ganes de fer petons. Què millor que tenir la germana gran que mai has tingut al costat per donar-li. Diuen que la germana gran és la única persona a qui faig cas. I què millor que un telèfon amb càmara de fotos amb flash perque es vegin les fotos a Torres de Àvila. I el més important, què millor que anar-se'n a dormir despullada quan estàs borratxa de les nits de petons. Després d'un sopar improvisat, estic borratxa, i me'n vaig a dormir. Amb el Crying de Roy Orbison en repeat, però avui sense petons.
Quina foto més bonica.
10 comentaris:
Tuixén!! Com vols que m'enfadi? Em quedaré el petó per la col·lecció. Que guai parlar amb vosaltres ahir a la nit... Ai!
Per cert, quina por em feu vosaltres dos de festa. Ejem. No sé de qui me'n fio més.
per cert, no la va fer el Caro, aquesta foto? Que jo recordi, no fa gaire ell la duia al mòbil... O ho he somiat?
si, l'uri un voyeur, però aquella nit tots encantats de fer-nos petons. o no? ejem. (i el ejem no va per mi) ejem.
anemaballaranemaballaranemaballar!!!
ejem.
Per qui va? Que per qui va?
REPETEIXO: Què està passant? Ningú escriu res? Bullits...
mare de deu que es aixo!quin dia va ser aquesta festaaa?? perque no estava convidat!!??!?
UI, Lluis, no pateixis que farem més festes... jeje. Però tu i jo no tenim petons d'aquests? Em semblava recordar que sí!
començarem el 2008 fent una festa de petons.
Publica un comentari a l'entrada