Blue Christmas, net i desinfectat

Sodium hypochlorite is a chemical compound with the formula NaClO.



Sodium hypochlorite solution, commonly known as bleach, is frequently used as a disinfectant and as a bleaching agent. Sodium chlorate [[NaClO3]] may be prepared by absorbing chlorine gas in hot and concentrated sodium hydroxide solution:

2NaOH + Cl2 → NaCl + NaClO + H2O

Whereas, sodium hypochlorite NaOCl and sodium chloride NaCl is formed when chlorine is passed into cold and dilute sodium hydroxide solution. It is prepared industrially by electrolysis minimal separation between the anode and the cathode. The solution must be kept below 40 °C (by cooling coils) to prevent the formation of sodium chlorate.

3Cl2 + 6NaOH → 5NaCl + NaClO3 + 3H2O

Sodium hydroxide and chlorine are commercially produced by the chloralkali process, and there is no need to isolate them to prepare sodium hypochlorite. Hence, chlorine is simultaneously reduced and oxidized. The commercial solutions always contain significant amounts of sodium chloride (common salt) as the main byproduct, as seen in the equation above.

Household bleach sold for use in laundering clothes is a 3-6% solution of sodium hypochlorite at the time of manufacture. Strength varies from one formulation to another and gradually decreases with long storage. A 12% solution is widely[citation needed] used in waterworks for the chlorination of water and a 15% solution is more commonly used for disinfection of waste water in treatment plants. High-test hypochlorite (HTH) is sold for chlorination of swimming pools and contains approximately 30% calcium hypochlorite. The crystalline salt is also sold for the same use; this salt usually contains less than 50% of calcium hypochlorite. However, the level of "active chlorine" may be much higher.It can also be found on store shelves in "Daily Sanitizing Sprays", as the sole active ingredient at 0.0095%.

November Snow

Novembre és, sens dubte, el pitjor mes de l'any. Necessito que encenguin les llums de Nadal el més aviat possible. Necessito que arribi per fi el pont de la Immaculada Concepció i comenci el Mercat de Santa Llúcia. Necessito un Arbre de Nadal a casa i encendre la calefacció. Necessito veure una pel·lícula al sofà, sota la manta grossa i blava, bebent un te calent amb les mans fredes. Necessito el dia de Sant Esteve a Lleida i la Nit de Reis. Necessito la llar de foc i que comenci el 2009 de forma que s'acabi per fi el 2008. Necessito estrenar la meva agenda nova, aquest any vermella. Necessito pensar quin vestit em posaré el dia de cap d'any i preocupar-me perque no faltin raïms, allà on sigui. Necessito fer veure que no celebrem res el dia de Nochebuena mentre brindem amb xampany la meva mare, la meva germana i jo. Necessito posar excuses per no pujar a la Vall d'Aran i finalment fer tot el camí sola, amb el meu C2 canviant els cd's amb la mà dreta i fumant amb l'esquerra, amb la finestra una mica baixada i l'aire calent a tope. Necessito sentir les horribles nadales que tant m'agraden sonant per tot arreu.

Necessito que el fred tingui sentit. I el fred només té sentit quan és Nadal.

Se m'oblidava dir que el meu odi més profund i esgarrifós el guardo per tots i cadascun dels jugadors que vesteixen o han vestit la camiseta del Reial Madrit. Amb l'excepció de Luis Enrique, Morientes i Iker per raons diferents.

My love to Socialism

Mentre buscava un video bonic del Zapatero per escriure una entrada sobre quant l'admiro i l'irracional que són algunes, o la majoria, de les meves opinions, m'he trobat buscant-la a ella. Suposo que alguna cosa hi té a veure. No sé si sabria defensar-lo en un ampli i profund debat polític, no sé si és perque és del Barça, ni tan sols el trobo atractiu físicament, però cada vegada que veig una imatge del nostre president no puc evitar estimar-lo amb bogeria. No crec que mai més tinguem la sort de tenir un governant tan perfecte com ell.

No es tracta d'un amor generalitzat cap a qualsevol dirigent d'esquerres. L'Obama em sembla bé racionalment, però no em desperta cap impuls irrefrenable. Ni tan sols la Hillary Clinton, que per ser dona tindria més opcions, és santa de la meva devoció. La Segolene ho era una mica més, perque era guapa, però la van destrossar tan ràpid que el sentiment amorós es va convertir en pietat de seguida. Em meravellen els fonaments de les meves opinions.

Sí em passa el mateix, per exemple, amb Leo Messi o amb Matthew Perry a Friends: estimo la seva imatge, cada gest i cada paraula. A la Laila li interessa més la relació del Ross i la Rachel, i li cauen millor la Phoebe i el Joey, però jo tinc una predil·lecció especial per la parella de la Monica i el Chandler, una predil·lecció impetuosa i inexplicable.

Evidentment també tinc els impulsos contraris i odio profundament i perqué sí a l'inspector Grissom de CSI i a la Britney Spears des que es va rapar al zero. La cara de l'Aznar també em dóna ganes de vomitar, tot i que la imatge de Franco, que racionalment és de pitjor calibre, no em provoca cap sensació d'extrema repugnància.

Mentre buscava un vídeo bonic del Zapatero he descobert que la meva vida no es basa en Olivias Newton-Johns, ni en Debbies Harrys, ni en qualsevol princesa rossa de Walt Disney. Tot concorda. La Xuxa no només és rossa platí, sinó que inventa noves danses. I estic segura que les seves opinions són igual d'irracionals i infundades que les meves.

I wanna be a platinum blonde.

yeah. right. good. whatever.

Per la Jeny

Has de ser americana, tenir les mans boniques, el cabell llarg i llis i un vestit morat amb escot paraula d'honor. A mi a vegades m'hagués agradat ser-ho. I si realment volgués aprendre algun instrument seria aquest, perque és el més celestial i el que voldria que sonés si algun dia camino vestida de blanc amb un ram de flors rosa pàlid al més pur estil convencional. A l'església de Sant Llorenç, l'altre dia, vaig pensar que potser anar a missa tots els diumenges em treuria l'ansietat pel sentiment de pertinença i de comfort que transmet aquell senyor.

L'Ave és rapidíssim i et tornen de seguida els llibres oblidats. Perdre la biografia de Bob Fosse era com perdre qualsevol esperança de ser alguna cosa l'endemà, i suposo que aquest sentiment de perdició va provocar la meva epifania eclesiàstica. Aquest, i l'abraçada tan forta a algú i d'algú que no sabia que estimava tant. Algú que no importa quin pentinat es faci que sempre li queda bé i que sap valorar uns bons macarrons. Algú que té el somriure més màgic i més tranquilitzador. Dos nens només poden ser tan meravellosos com ells tenint uns pares amb tant d'amor com els que ells tenen.

El senyor de l'acordió l'havia perdut per sempre, però aquell dia el vaig trobar a l'estació de Sants. No sé si em va reconèixer, però jo li vaig donar totes les monedes que portava. Ell a mi em va donar la melangia d'una mala època que es va fer dolça al comparar-la amb aquesta.

Per tocar l'arpa has de ser americana, tenir les mans boniques, el cabell llarg i llis i un vestit morat amb escot paraula d'honor. Per tocar l'acordió has de ser d'algun país de l'est, tenir el cabell gris, expressió de bondat i tristesa i pantalons de color blau fosc, camisa blanc desgastat. Per ser mare has de ser com la Jeny.

Kaija Saariaho

La música contemporània no m'agrada, però la compositora contemporània sí. Encara que sigui cursi.