I wanna be a platinum blonde.

yeah. right. good. whatever.

Per la Jeny

Has de ser americana, tenir les mans boniques, el cabell llarg i llis i un vestit morat amb escot paraula d'honor. A mi a vegades m'hagués agradat ser-ho. I si realment volgués aprendre algun instrument seria aquest, perque és el més celestial i el que voldria que sonés si algun dia camino vestida de blanc amb un ram de flors rosa pàlid al més pur estil convencional. A l'església de Sant Llorenç, l'altre dia, vaig pensar que potser anar a missa tots els diumenges em treuria l'ansietat pel sentiment de pertinença i de comfort que transmet aquell senyor.

L'Ave és rapidíssim i et tornen de seguida els llibres oblidats. Perdre la biografia de Bob Fosse era com perdre qualsevol esperança de ser alguna cosa l'endemà, i suposo que aquest sentiment de perdició va provocar la meva epifania eclesiàstica. Aquest, i l'abraçada tan forta a algú i d'algú que no sabia que estimava tant. Algú que no importa quin pentinat es faci que sempre li queda bé i que sap valorar uns bons macarrons. Algú que té el somriure més màgic i més tranquilitzador. Dos nens només poden ser tan meravellosos com ells tenint uns pares amb tant d'amor com els que ells tenen.

El senyor de l'acordió l'havia perdut per sempre, però aquell dia el vaig trobar a l'estació de Sants. No sé si em va reconèixer, però jo li vaig donar totes les monedes que portava. Ell a mi em va donar la melangia d'una mala època que es va fer dolça al comparar-la amb aquesta.

Per tocar l'arpa has de ser americana, tenir les mans boniques, el cabell llarg i llis i un vestit morat amb escot paraula d'honor. Per tocar l'acordió has de ser d'algun país de l'est, tenir el cabell gris, expressió de bondat i tristesa i pantalons de color blau fosc, camisa blanc desgastat. Per ser mare has de ser com la Jeny.

Kaija Saariaho

La música contemporània no m'agrada, però la compositora contemporània sí. Encara que sigui cursi.

Una dona tranquila

Em tranquilitza saber que, si el meu nòvio se'n va amb una altra (no diré el que penso de l'altra) és qüestió de genètica. Que no he d'estar enfadada amb ell per traicionar la meva confiança, no sentir inseguretat preguntant-me si m'estima prou. Es tracta d'una cosa tan predeterminada com el fet que té els ulls marrons. Nou mesos abans que ell nasqués, quan l'espermatozou del seu pare va ajuntar-se amb l'òvul de la seva mare i les tires d'ADN van unir-se formant parelles; al destí incofusible i irremediable, va escriure's que el meu nòvio em seria infidel. Em tranquilitza saber que no es tracta de que el meu nòvio sigui un fill de puta o un imbècil, saber que no tinc dret a odiar-lo ni a sentir-me ofesa, que es tracta d'una cosa inherent en els homes.

Em tranquilitza saber que si ho faig jo sí sóc una filla de puta i una fastigosa, perque, genèticament, jo he nascut per ser fidel i no pensar ni desitjar mai a cap altre home que no sigui ell (de fet, com a dona no acabo d'estar segura si m'està permès desitjar a ningú).

Dóno les gràcies als científics suecs per haver fet aquesta investigació. Dóno les gràcies als investors suecs que han donat els seus diners als investigadors suecs perque poguessin fer aquesta investigació. De sublim importància. No importen els càncers ni els sidas ni les pobreses. El més important és demostrar que els homes són infidels genèticament, ara tots podem estar tranquils, ara ja puc estar tranquila.

L'únic que em preocupa és, a qui dóno la culpa de les seves infidelitats; a la seva mare o al seu pare?

Las malas amigas

Somos tacañas, perezosas e impuntuales. Desaparecemos porque sí y nunca escuchamos ni nos escuchamos. Nos gusta hablar sin parar sobre lo buena que soy yo y lo malos que son el resto. Somos envidiosas, sobre todo entre nosotras. Siempre necesitamos ser el centro de atención y la que más gusta a los chicos, cada una a su manera. No confiamos en nosotras y nos criticamos la una a la otra a las espaldas. A veces nos insultamos a la cara, y en pareja nos burlamos sin piedad de los miedos y manías de la otra. Somos maniáticas, vanidosas y altivas. No aceptamos ni las críticas ni las malas notas, y siempre queremos que las cosas se hagan a nuestra manera.
Nunca hemos tenido amigas, estamos aprendiendo.
...a pesar de todo, nos gusta TANTO bailar.



Por las compañeras, queridas y amantes.
Por la camioneta que nos llevará hasta Polonia.

Nos vamos a Burgos, cambio y corto.

Vestirdenegro

Vestirdenegro es un croma de una bailarina vestida de negro delante de una pared negra grabado en Super 8. O eso, o es un croma de una bailarina vestida de blanco delante de una pared blanca grabado en Super 8.

Vestirdenegro es Brigitte contándonos las animaladas que les hacen a los pobres animales al matarlos para que nos los podamos comer. Y es Brigitte insultando a todos aquéllos que matan animalmente a los pobres animales. O eso, o es Brigitte insultando a cualquiera que le moleste: a Andrés Corchero y su impertinencia, a los conductores que no saben conducir por el carril de la derecha, a los que gritan demasiado o demasiado poco, a los estúpidos que no dejan vivir y a todos los que nos hacen enfadar.

Vestirdenegro son canciones de verano con fondos dorados. O fondos plateados. O fondos de colores. La dualidad es excelente, pero el blanco y negro cansa y la decisión de un color resulta imposible pues la elección de un color supone la eliminación de todos los demás. Amarillo, rojo, verde, azul. Dorado.

Vestirdenegro son armas de fuego y armas blancas. Son ataques desesperados con pistolas, espadas, escopetas y navajas. Flechas, arcos, abanicos y pinturas en spray. De vuelta al blanco. O de vuelta al negro.

Vestirdenegro es una inmensidad de purpurina. Lluvia de purpurina. Desierto de purpurina. Purpurina sobre blanco o sobre negro.

Vestirdenegro no significa nada. Significan las ganas de bailar y las ganas de escondernos. Las ganas de mezclar lo bonito y de rompernos por partes. De esconder una mano, las piernas y el ombligo. De quitarnos las botas sin que nos vean y enseñar las bragas invisibles. De llevar guantes largos y pintarnos el cuerpo entero. De llevar coletas altas de pelo liso.

Vestirdenegro no acaba deshaciéndose. Vestirdenegro gana. Acaba contenta. Leyendo un libro de Blondie o pintándose las uñas. O eso, o lo que es lo mismo, bailando sin parar.