Crying

Totes i cadascuna de les nits que surts a ballar arriba un moment que tens ganes de fer petons. Què millor que tenir la germana gran que mai has tingut al costat per donar-li. Diuen que la germana gran és la única persona a qui faig cas. I què millor que un telèfon amb càmara de fotos amb flash perque es vegin les fotos a Torres de Àvila. I el més important, què millor que anar-se'n a dormir despullada quan estàs borratxa de les nits de petons. Després d'un sopar improvisat, estic borratxa, i me'n vaig a dormir. Amb el Crying de Roy Orbison en repeat, però avui sense petons.


Quina foto més bonica.

Tonteries

Mentre em treia un enorme pes de sobre el meu perruquer em deia sincerament que si no ho té clar generalment és que no t'estima. Que sincer. Jo em defensava amb molt d'aspecte contestant-li que en realitat no té res clar. El que va quedar clar és que el meu perruquer, que ve d'un poble de tarragona, viu amb la seva mare i aquest estiu ha fet nudisme per primer cop, en sap més de la vida que jo. No tenir res clar no demostra que m'estimi. Demostra que no estima res.

Ahir una companya de classe va dir-me: puc fer-te una crítica? però no t'ho prenguis malament. Avui vas vestida així com una mica de Grease... La vaig mirar, vaig somriure i li vaig dir que allò no era una crítica. Si no fos per les dues nenes i el juanca pensaria que no encaixo gens a l'institut. Em pregunto si aquella noia es pensa que no tinc miralls a casa.

A la parada de metro de Poble Sec hi ha molt sovint un home tocant l'acordió. Cada vegada que hi passava no el recordava i quan el sentia em sorprenia i em feia somriure sense voler. L'altre dia vaig escriure a la meva llibreteta sobre el senyor de l'acordió. Ara espero que hi sigui i si no hi és m'enfado.

No m'agrada que la gent es faci petons pel carrer abans de les 10 del matí. Hauria d'estar prohibit estimar-se abans de les 10 del matí.

M'agrada mirar la gent que dorm al metro. I pensar com em deuen estar odiant per mirar-los tan fixament quan dormen. I començar a imaginar-me una vida al seu costat després de veure que té els ulls blaus. Com el Tolstoi; la meva vida és una decepció per culpa de la meva imaginació, que sempre va massa enllà.

A vegades l'energia dels musicals és més interessant que les idees conceptuals dels super ballarins conceptuals que només saben parlar de l'intel·ligent, meravellosa i conceptual que és la seva creació. Em fa pena que els musicals siguin tan llargs i al final m'avorreixin com una ostra.

No m'agrada que la meva companya de pis em deixi tan sola. Perque ara no és bon moment per estar sola.

M'agraden les meves margarites. I m'agrada donar-los-hi un petó de tant en tant.

Rellegint això, quin batibull, quin mal de cap, quantes tonteries.
És culpa vostra, no és culpa meva.

life guide

now you have something to do on those long taxi rides.
tothom atent al video i que n'aprenguin.
a partir d'ara només es balla el charleston.

les meves ulleres noves

feia dies que no veia la llum del sol. perque el sol és car de veure avui en dia. més que res perque és novembre i els dies cada dia són més curts, però els horaris són els mateixos. feia dies que vivia en el món de l'audrey enamorada de l'agente cooper sense abraçar amb amor a ningú. avui tot era gris i poc colorit. avui pensava que el meu cos era més tou cada vegada. cada vegada més líquid. i insípid. com un puré. i odio amb totes les meves forces els purés. em donen nàusees. no els suporto. feia dies que volia eliminar la paraula cansada del meu vocabulari sense arribar a aconseguir-ho del tot. avui era blanche dubois però no ho veia de forma romàntica i bonica. avui només era una pintura de tiziano si era magdalena la puta atormentada. avui tot era gris i poc colorit. feia dies que no veia la llum del sol. avui he arribat a pensar que les meves noves ulleres de sol de color groc no tenien importància. què tonta sóc. però avui has vingut tu i m'has regalat els colors una altra vegada. i t'he abraçat amb tant d'amor que ni t'ho imagines. avui tampoc he vist el sol, però he vist les llums de nadal penjades i m'ha fet tanta il·lusió que no puc ni esperar a que les encenguin. que bonics són els colors. que bonic és tenir de sobte une grande soeur tan meravellosa. no tardis massa en venir que t'enyoro abans d'hora.


comprar-se les ulleres de sol quan ha passat l'estiu és el millor que es pot fer. i jo ja tinc ulleres noves. les meves ulleres noves.

prou de tonteries

la noia del vídeo m'ha copiat el pentinat. d'aquí uns anys es preguntaran com s'ho feien per ballar al 2007 si cada vegada que un ballarí saltava havia de tornar a caure a terra. si agafés el moviment dels ballarins i l'estructurés, seria un director. no seria un coreògraf. prou de vagueria creadora conceptual. prou de terra inconnexe i palíndroms sense sentit. visca els australians. i a partir d'abans d'ahir visca també els canadencs. a ballar. i punt. prou de tonteries. la la la.

too late now

ahir t'hagués cantat too late now. perque a vegades m'encantaria que la vida real fos sempre un musical. i que ens poguéssim dir tots les coses cantant. i que per una força superior a nosaltres al mig del carrer es formés una dansa totalment acompassada d'amunts i avalls, salts, girs i grands battemants (però no tants com a grease). cadascú seria el protagonista del seu propi musical. i la vida seria totalment més feliç i melangiosa. suposo que és massa tard, que ja ens hem acostumat a parlar i no cantar. a caminar i no ballar. jo seguiré intentant-ho, per això em sé totes les lletres de les cançons, per si de cas algun dia el món comença a seguir-me en el meu propi musical. i estarè atenta, i si vosaltres canteu, faré el possible per fer un bon cor.

malditos roedores

Dedicat a lamevaamigaespinach aka micanicacampeona.
Prou de brutícia, prou de roedores i a casa ni un sol canari; tingui una pota, dues, tres o quatrecentesmil.
Gràcies de totes formes màrius.