feia dies que no veia la llum del sol. perque el sol és car de veure avui en dia. més que res perque és novembre i els dies cada dia són més curts, però els horaris són els mateixos. feia dies que vivia en el món de l'audrey enamorada de l'agente cooper sense abraçar amb amor a ningú. avui tot era gris i poc colorit. avui pensava que el meu cos era més tou cada vegada. cada vegada més líquid. i insípid. com un puré. i odio amb totes les meves forces els purés. em donen nàusees. no els suporto. feia dies que volia eliminar la paraula cansada del meu vocabulari sense arribar a aconseguir-ho del tot. avui era blanche dubois però no ho veia de forma romàntica i bonica. avui només era una pintura de tiziano si era magdalena la puta atormentada. avui tot era gris i poc colorit. feia dies que no veia la llum del sol. avui he arribat a pensar que les meves noves ulleres de sol de color groc no tenien importància. què tonta sóc. però avui has vingut tu i m'has regalat els colors una altra vegada. i t'he abraçat amb tant d'amor que ni t'ho imagines. avui tampoc he vist el sol, però he vist les llums de nadal penjades i m'ha fet tanta il·lusió que no puc ni esperar a que les encenguin. que bonics són els colors. que bonic és tenir de sobte une grande soeur tan meravellosa. no tardis massa en venir que t'enyoro abans d'hora.
comprar-se les ulleres de sol quan ha passat l'estiu és el millor que es pot fer. i jo ja tinc ulleres noves. les meves ulleres noves.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
com diria el Josep: guaaaaaaaaaaaaapa. Que bonic.
http://www.youtube.com/watch?v=OI0qcc-8cSY&feature=related
MAREDEDEUSENYOR!!!!! T'ENCANTARÀAAAAAAAAA
Publica un comentari a l'entrada