nuevos ricos

vive la fête i los cigarrillos con el café, después del café, después de ducharse, antes de salir, para andar, al llegar, al salir del agua, después de comer, al entrar en el coche, al salir de la autopista, después de merendar, viendo una película, antes de entrar al cine, en un bar, con la cerveza, con el chicle, al salir del cine, mientras esperas que se sequen las uñas, en el water, hablando por teléfono, en la terraza, entre plato y plato, después de cenar, antes, en la pausa y después de clase, en medio de un examen de historia de la danza, compartidos y sin compartir, en las fiestas y en la soledad, leyendo un libro, haciendo un crucigrama, bailando, cortándote las uñas de los pies con las manos, antes de ir a dormir, y otra vez antes de ir a dormir, escribiendote en el fotolog con el ordenador, cuando el tren para en zaragoza de camino a barcelona, después de un tequila, a cambio de un fluorescente, en los anuncios, al empezar el partido, después del gol, en la media parte, al salir del estadio, después de una raya, al salir de un tren no fumador de 4 horas y media viendo los fuegos artificiales de la mercè desde la estaciódesans,
dando un beso.
vive los cigarrillos en madrit. vive nuevos ricos y lasnochesblanco.
vive que madrit sea guai. y que lo más sorprendente sea que en madrit hablen castellano.
como yo.

Petons i cases pintades

11-09-2007 hi ha moments en aquesta vida que t'assalta una imperiosa necessitat de rentar-ho absolutament tot. i quan em refereixo a tot vull dir tot. fins i tot les parets. aquesta imperiosa necessitat es pot deure a diferents motius. a) has recobrat el control de la teva vida i vols fer-ho patent rentant la casa. b) estàs a punt de recobrar el control de la teva vida i comences per fer-ho patent rentant la casa. c) la casa està feta una merda i ja n'hi ha prou. avui escullo a b i c. les tres.

a) recobrar el control de la vida sol ser una cosa parcial. hi ha dies que penses. ah. ara ho entenc. ah. ara sé per on vaig. ah. ara sé per on anem. ah. ara he trobat un lloc per mi. o molt a prop o molt lluny o a una distància moderada. ah. ara sé on estic. alemenys una mica. en una vida miserablement bel·la plena de verdures en purés i de flors de color rosa.

b) demà passarà alguna cosa important. a vegades es tracta d'una segona oportunitat. les primeres oportunitats sovint són fallides. sobretot si el dia abans d'una primera oportunitat no has rentat tota la casa. i més si ets un desenterat que mai sap les coses que s'han de saber. d'alguna forma moltes vegades ens sentim tots identificats amb aquell anunci que diu que les ofertes sempre les troben els altres i nosaltres mai. jo sóc una d'aquests. i la majoria. la maialen no ho és. la maialen sempre aconsegueix totes les ofertes i sap on s'ha d'anar i quan s'hi ha d'anar. i jo he viscut un any amb ella i encara no sé com ho fa. bé, sí ho sé. però a mi em fa massa mandra. per això casi mai sé les coses que s'han de saber. per sort sempre hi ha una segona oportunitat. i si no hi és la busques i la trobes. o no la busques i l'esperes.

c) si els pous normals ja són bruts. imagina't un pou de brutícia. no hi ha companyes de pis. però no estàs sol. vius amb tot tipus de companys estranys. siguin insectes de tot tipus. pols que s'agrupa en boles de pols que s'agrupen per formar els animals més asquerosos. paper de water de quan vaig plorar per tota la casa. diaris apilats. cables enrotllats. bolis, llàpissos, cds, pegatines, roba, muntanyes de roba i un pal. tot barrejat. i per tot arreu. i aquests no paguen. i llavors rentes el lavabo i et trobes amb una d'aquelles tiretes per treure els porus del nas i te la poses però segur que no em serveix de res perque jo tinc tants porus al nas que aquesta pobra tireta es morirà en l'intent. ja m'ho diu.

sort del limpiacristales. i de tenir una casa bruta per rentar en aquests moments. i tot de caixes per fer. per anar a una altra casa que també s'embrutarà. i encara s'embrutarà més perque és més gran. i així tindré molts més moments per recobrar el control de la meva vida. a son de belleandsebastian. o de qualsevol cançó que soni a l'ipod que algun dia em compraré i que estarà posat en ordre invers al contador de reproducciones per escoltar mentre rento les cançons que encara no he escoltat mai perque les he copiat directament d'un dvd de música del barragan. o de qui sigui. o de l'emule. perque a la casa nova tindré internet. mai he entès com s'escriuen els perques. mai de la vida. i m'agrada no saber-ho. alguna cosa s'ha de no saber. el control absolut és massa. sempre s'ha de deixar alguna cosa bruta. encara que sigui el mànec d'una porta.

i reivindico els petons en públic i les cases acabades de pintar que ja es poden començar a rentar per començar una nova vida. o la mateixa. però més gran.

porque la vida puede ser maravillosa

o no. però almenys cal intentar-ho.

...simply magnificent and the whole of this stadium rises to twenty-year-old lionel messi...

cartes de tardes de pluja

19-08-2007

bona tarda de pluja des de sa tuna. hi ha qui diu que fa mal temps, però és mentida. fa el temps més bonic. han caigut els toldos i el internet no funciona i algo pita per aquí, però no sé que és. era l'alarma. devia avisar-me de que plovia, per si no me n'havia adonat. l'amule és fantàstic, i l'àlbum blanc dels beatles encara més. té una cançó que es diu honey pie que per ser reiterativa és tan dolça com la mel. però a ritme de charleston. que segur que no és un charleston, però a mi m'ho recorda i m'agrada.

my position is tragic.

el meu monstredelapanxa sembla que va marxant, però això mai se sap. torna sovint per les nits quan encenc el mòbil. igual és que el desperten les ones radioactives. o igual el desperten veus. o igual es desperta per la nit. com jo. esperant que li dongui una mica d'alcohol. segur que el monstredelapanxa té síndrome d'abstinència.

si el món es destruís, a sa tuna no ens en adonaríem, però si sa tuna es destruís, vosaltres us en adonaríeu? us escric perque estigueu atents. els trons sonen a destrucció. però si això passés seria una destrucció tan bonica que tots els que som aquí ara ens trobaríem en un racó entre els núvols sempre al sol, sobre la pluja menjant només honey pies. no els he provat mai. ni sé si existeixen. estaríen bons? jo no en sabria fer. en tot cas jo com sempre us convidaria al racó sobre els núvols. tot el temps que vulguessiu. igual el meu pare hi organitzaria concerts del llibert. o festes supersóniques plenes de champan rosat però que no fes mal al monstredelapanxa.

per aquí hi ha un restaurant que es diu comedor verdor. quin nom més bonic per un restaurant. comedor verdor. i al costat un hostal que es diu lindos huespedes. quin nom més bonic per un hostal. el cas és que fan un plat de formatge que crec que l'ingredient estrella és la mel. honey cheese. en una cançó no quedaria tan bé com honey pie, però això sí ho he provat. i està bonissim. i els macarrons donen morbo. això diu ma germana. qui sap si tornarà. a mi em donen morbo altres coses.

m'he comprat el manifesto de la lujuria. toma ya.
i li he robat a la meva mare la sexualidad de la mujer. toma ya ya.

faré del meu art i la meva dansa una luxúria constant tintada pel desig provocat per la sensualitat de la mirada i els cossos despullats sense adonar-se'n. les cames obertes amb faldilles i camisetes amples sense sostens. homes afeitant-se amb tovalloles blanques. i sexe en lugares comunes. terrats, motos, trens, rebedors i foto-matons. perque la dansa és tan sexual. aneu a una jam de contact sinó. jo li vaig dir al dirk i es va espantar. però deia la veritat. no pensava malament, com abans, pensava be. i en aquest cas no creia, pensava.

oh. els beatles diuen bona nit. però avui ja he dormit massa.

divendres a la nit l'alex de l'alex i la cris em va portar por ahi. m'obliga. està bé que m'obligui de tant en tant. vaig anar a l'inici dels temps. antics coneguts em miraven i pensaven: ¿esa es la Tuixén? perque els meus antics coneguts parlen castellà. alguns se m'acostaven a saludar-me, a alguns m'hi acostava jo. i amb altres la indiferència. quines coses. vaig coneixer un cambrer argentí, però no recordo el nom. sóc la despechada despechosa.

¿las grandiosas matanzas y hazañas de canibalismo? nuestra espontánea estupidez y el entusiasmo por la ilusión las destruirán (hugo ball). estic tan contenta de ser preciossista. de veure el món tan bonic alhora que espontàniament estúpid.
lo dolent de llegir és que quan llegeixes alguna cosa de seguida has de començar a llegir altres coses, i acabés amb una pila de coses per llegir i no en llegeixes cap, perque son massa i has de començar les classes i llegir els altres llibres que et diuen que llegeixis a les classes, que al final acabes per no llegir perque t'has passat massa estona per llegir un dels llibres que t'havien dit que llegissis. i resulta que el que has llegit tanta estona era el pitjor. quines coses.

un dia vaig escriure que la dansa eren matemàtiques. us ho adjunto perque entengueu el món de la dansa. i el de les matemàtiques. o més ben dit el meu. perque entengueu perque jugo al backgammon sola. contra mi mateixa. sempre vull guanyar amb les negres, però acabo guanyant amb les blanques. a no ser que faci una mica de trampes i tiri una mica malament amb les blanques per aconseguir que guanyin les negres. quina estupidesa més espontània. que guai. quines coses.

el disc de dear catastrophe waitress de belle and sebastian és el millor. escolteu-lo quan feu neteja. és la millor companyia. sobretot quan et saps les cançons i pots cantar-les amb el limpiacristales i ballar-les amb l'escombra o el motxo. m'encanta el limpiacristales. i els guants roses de rentar. però no sé rentar els plats amb els guants. amb els guants només sé rentar el lavabo. rento tan bé el lavabo. si fessin un concurs de rentar lavabos jo crec que guanyaria. n'estic seguríssima.

acabo aquí la meva història del 19 d'agost. quantes coses deuen haver passat els 19s d'agostos. avui la que ha passat és que jo us he escrit un mail. perque quan plou tinc ganes d'escriure cartes, però no tenia sobres ni segells i una carta, si no l'acabés quan la comences, no l'envies mai. i es queda sense enviar. i les cartes sense enviar són molt boniques, però avui tenia ganes d'enviar-la. llavors us he escrit aquest mail. quines coses.

bon dia, o bona tarda, o bona nit. sento no ser qui voldríeu que fos, però sóc jo, i a vegades és guai que sigui jo. i que sigueu vosaltres.
abraceu-vos de part meva. ja. ara mateix.

Berlin

18-07-1007. Berlín té uns colors tan bonics. fins i tot en la brutícia. I hi ha gent pintant a les parets. Berlín és verda i alhora és espanyola. i un senyor que es diu Darko. i músics preciosos i aigua del grifo. Berlín respon en alemany encara que comenci amb poemes del Borges, desitjos d'anells, o l'Iñaki, català, venint a buscar-nos a l'estació. Tinc tanta son. A Berlín tampoc tiraré les colilles al terra. perque és tan bonic. tot i que no estic pagant el metro. Berlín porta accent (a e i o u as es is os us en IN).

23-07-2007. He descobert la inmensitat de la foscor. a Berlín. però una foscor bonica. d'arena. i sales grans i petites i passadissos i portes obertes i tancades. no importa. igual és això Berlín. el no importa, vull dir. primera droga, primera polla, primera jam. vaig a cosir les meves sabatilles negres. millor, he parlat amb la padrina.

24-07-2007. Berlín és com Barcelona. però parlen en alemany. llavors no els entenc. hi ha nens jugant a futbol i lidls. quan visqui al raval no compraré al lidl. no per res. perque és lleig. avui he guanyat amb un 1. i vivim a un dotzè pis. i no paro de menjar. això sempre em passa quan estic prima. que no paro de menjar. enfrontar-se a les coses de barcelona és tan llunyà. i tan mandrós. potser per això em fa mal la panxa. només els ocells són lletjos a Berlín. i les abelles. però els ocells i les abelles són lletjos a tot arreu.

26-07-2007. penso en tornar a Barcelona. Berlín és bonic. si en tens ganes. a mi em dóna mal de panxa. encara que em curin explicant-me històries dels inicis del món. que com tothom sap es basen en el moment en que els pops els primers éssers vius del nostre planeta van menjar-se les seves vuit potes i es van convertir en cocodrils que per insultar-se entre ells es deien fill de popa. odio no saber alemany. aquí tot passa en alemany. sinó ets un turista. jo vull ser berlinesa. els turistes són lletjos.

27-07-2007. no more Berlín. goodbyelenin. sóc tan ràpida. no more Berlín però m'ho compro tot. això no treurà el meu monstredelapanxa però com a mínim sàcia les seves necessitats inquisidores. no sé perque m'ha sortit inquisidores. però queda guai. tinc unes sabates blaves precioses i demà a aquesta hora ja farà més de quatre hores que estaré a barcelona perque me'l treguin. el monstredelapanxa. les sabates no mes les treuran mai. no de portar-les posades. evidentment. quina pena deixar Berlín. però quines ganes d'abraçar-te. a tu. a tu. i a tu. i a qui vulgui. bé, depèn. aquests viatges es fan sols. la companyia es troba a Berlín. i es fan parlant en alemany. sinó no hi ha bromes. ni al metro ni a la botiga ni al tram. al tram no només no hi ha bromes sinó que t'envien al papiol alemany (segur que a alemanya també hi ha un papiol) i no et diuen com tornar. tornaré a Berlín. que és preciosa. però quan sàpiga alemany. vull ser berlinesa. quines sabates blaves tan boniques.